cielo claro
  • Màx: 22.41°
  • Mín: 13.08°
22°

Juníper

El president de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, ha tornat, amb el seu seguici, de Califòrnia, on s’ha honorat la memòria de Juníper Serra. No entraré en la qüestió de quin paper va fer Juníper Serra a Califòrnia, ni analitzaré –no tenc prou coneixements per fer-ho- la tasca que suposà l’establiment en aquells territoris nordamericans de les diferents “misiones” que hi establí el benemèrit petrer. Com a mínim, a Bauzá la premsa espanyola no se li ha tirat a sobre, perquè hagi realitzat un viatge de caire internacional per recordar una figura insular egrègia, i, de passada, per intentar promoure les illes Balears com a destinació turística.

Ningú li ha criticat el viatge perquè el va fer acompanyat dels anomenats prínceps d’Astúries (com a mínim, sembla que ella sí que ho és, d’Astúries) i perquè va posar corones i altres ornaments florals amb banderes espanyoles pertot arreu. Per tant, ningú dubtava de la qüestió. I, d’altra banda, al pare Serra tampoc no li hauria sabut gens ni mica de greu. Tampoc no va ser necessari que la diplomàcia espanyola estigués permanentment amb l’ai al cor, com ocorre en d’altres delegacions “autonòmiques” que van pel món…

Per als californians i per als americans en general, que es fessin els actes en memòria de Juníper Serra tampoc no els tocava gaire. Tot i que, evidentment, Serra no és, ni de bon tros, el balear més il·lustre dels que han contribuït, d’alguna manera, a forjar l’Amèrica actual. Hi està molt per damunt, per exemple, l’almirall Farragut, primer comandant general de l’armada americana, quan Amèrica va esdevenir una nació lliure. En honor seu, un dels portavions més grans de l’armada americana es diu SS Farragut. I a Ciutadella existeix un monòlit en honor de l’egregi personatge. Si Bauzá s’hagués atrevit amb l’insigne menorquí, probablement als Estats Units s’haurien alçat algunes guspires, i tota la qüestió diplomàtica no hauria anat tan lleugereta. Clar que en Bauzá tampoc no s’hauria atrevit a fer la gara-gara a un independentista de cap a peus, per molt que la independència no fos d’Espanya sinó del Regne Unit.

Mentre en Bauzá es passejava amb els prínceps d’Astúries per Califòrnia i feia les pertinents lloances de Juníper Serra (Junípero, sempre Junípero, per cert!), encara ressonaven els brams que havia ocasionat la visita del president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, a Israel. I, com tothom qui va ben encaminat, en Mas rebia per la dreta i per l’esquerra. Des de diverses formacions (adultes i juvenils) de l’esquerra catalana s’arribava a dir que el president Mas havia de fer algun acte de desgreuge amb els palestins, perquè “només ha visitat una de les parts en conflicte”, com si en Mas se n’hagués anat, directament, a un camp de batalla, i no a tractar amb un país democràtic, de cara a fer-hi intercanvis científics, tecnològics i comercials. I, de passada, de cara a fer-los conèixer el procés en què està immers la societat catalana.

Des de la dreta, Soraya Saénz de Santa María, va criticar durament les despeses del president de la Generalitat i del seu seguici en la visita a Isarel. La va ben vessar, perquè Artur Mas hi havia viatjat en classe turista, cosa que no fa cap alt dirigent de l’Estat espanyol (ni de les autonomies de fireta), i perquè se n’hi va emportar un nombre de persones ridícul si ho comparam amb qualsevol desplaçament dels mandataris espanyols. Una nota de premsa, una mica iracunda, de presidència de la Generalitat posava a solc la vicepresidenta del govern espanyol.

En els comentaris periodístics posteriors, algú va recordar –i aquí sí que devia fer mal!- que el govern espanyol i la ciutat de Madrid varen sufragar, amb el fruit de la nostra suor, el desplaçament a Buenos Aires de més de dues-centes persones, no sé si tots en classe turista, ni si només va ser per a un acte o si s’hi quedaren més temps, perquè, al final, l’alegria es desplaçàs a la llunyana Tòquio.

Tot plegat l’únic que demostra és que el govern espanyol té un mecanisme de premsa i propaganda perfectament engreixat, que dispara contra tot allò que no li convé i posa cara amable a tot el que li reverteix favorablement. I és precisament aquest mecanisme de premsa i propaganda l’element més excloent que es pot presentar davant la societat catalana. I és també allò que dissipa qualsevol dubte sobre la idea que tenen a Espanya de l’espanyolitat de tots els que no som castellans.

A favor d’en Ginebró sempre que es digui Junípero i no Juníper (que és com s’ha de dir en català estàndard, per cert) i hi hagi els prínceps per beneir-ho. En contra, radicalment, de la relació directa entre Catalunya i Israel. I a favor de la despesa més esbojarrada sempre que sigui per prendre’s un relaxing café con leche a tocar de la Puerta del Sol. I encara n’hi ha que no els tenen ben calats!

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Carme, fa mes de 10 anys

Que podem esperar d'un que se diu a si mateix lerdo, és a dir, torpe en comprender?

Valoració:2menosmas
Per Xesc, fa mes de 10 anys

Jo també crec que la indiferència davant dels comentaris en foraster és la resposta més bona. Per mor d'això, trob que hem de col·laborar tots a mantenir-ne la valoració a 0; tampoc no els hem de llegir ni contestar. Així, la pretensió provocadora dels autors, d'obligar-nos a llegir en espanyol en un diari en català, quedarà reduïda a no-res i no hauran aconseguit llur objectiu.


Quant als gonelles, els podem aplicar la dita "puix parla català, vejam què diu"; ja que, de vegades no se'ls descobreix totd'una. Naturalment, els seus comentaris es mereixen molta de puntuació negativa; però no la indiferència total, perquè almanco usen -més bé o més malament- la llengua del diari i això fa que no augmenti la presència de la llengua invasora.

Valoració:7menosmas
Per res de res, fa mes de 10 anys

Ningún portaaviones de la marina de los Estados Unidos se ha llamado nunca Farragut. Ni antes ni ninguno de los 10 actuales en servicio. Ni tampoco los dos que estan proyectados y que no serán de la clase Nimitz: Hubo varias series en 1.934 y 1.958, pero no eran portaaviones. En la actualidad solo un destructor de la clase "Arleigh Burke", el DDG 99 lleva en sus amuras de babor y estribor el distintivo USS Farragut. Nunca SS como nos coloca el ibicenco catalanista.

Valoració:12menosmas
Per lerdo, fa mes de 10 anys

Taras y daños que arrastran los bichos que sufren el sindrome LEPE, entre otros.

L: Lameculos
E: Estupidez
P: Pendejo
E: Enfermizo

Valoració:0menosmas
Per Miquel, fa mes de 10 anys

¿Vos heu fixat que en José Ramón en referir-se al nostre missioner diu "es pare Serra"? A Mallorca deim "el pare Serra"; igual que deim "la Seu", "el bisbe", "el rei", "el senyor X", etc.

Valoració:24menosmas
Per Aquí, en català!, fa mes de 10 anys

Que no ens imposin el bilingüisme també en aquest fòrum: deixem sense respondre ni valorar els comentaris escrits en la llengua cooficial distinta del català o LEPE (Lengua Española Propia de España i del mundo mundial...). I si podem evitar de llegir-los, millor. Demostrem, amb fets, que aquí l'idioma foraster no és útil ni necessari.

Valoració:24menosmas
Per NoVaig DeVaga, fa mes de 10 anys

Penoso periodismo. Clientelismo puro y duro, resultado de una de las subvenciones más de Mas que están arruinando a Catalunya. http://laverdadofende.wordpress.com/2013/08/17/quien-roba-a-los-catalanes/

Valoració:13menosmas
Per jbm, fa mes de 10 anys

Eh! malorquín continental, paga bé s'estat espanyol???

Valoració:3menosmas
Per UnPerAqui, fa mes de 10 anys

Si, Bernat, tota la raó te donc... creus me'n faig jo que tot això no es vegi més, que no quedi més clar, que la gent no en parli, de que sembli normal... I mentre sigui així, malhauradament noltros no podrem ser normals.

Valoració:26menosmas
Per Mallorquí continental, fa mes de 10 anys

Mas en Israel ha hecho el ridículo, como siempre. Ninguneado, igual que en Francia, en Moscú y en todos lados

Qué vergüenza me daría ser catalán...

Valoració:-14menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente