Un dels pitjors efectes dels temps de crisi barrejats amb escàndols de corrupció com els actuals és que alguns polítics no poden resistir la pressió i cauen dins l'absurd. És el que li està passant al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que assenyala ara onze notaris i registradors de la propietat com a responsables de les errades sobre les suposades propietats immobiliàries de la infanta Cristina. En aquests temps d'escàndols n'havíem sentit de molt grosses, però mai no s'havia arribat al punt de culpar la fe pública de l'Estat espanyol d'unes equivocacions que, en cas de no ser-ho, tornarien a deixar la filla del rei a les portes de la imputació. Culpar notaris i registradors, tal i com ha fet Montoro, és d'una imprudència fora mida. Aquests dos col·lectius estan formats pels millors erudits en Dret de tota Espanya. Les oposicions que han hagut d'afrontar són duríssimes, d'un nivell enorme. Que ara el ministre d'Hisenda els deixi en ridícul fa molt de mal al prestigi dels dos col·lectius, que per altra banda perceben unes remuneracions notablement altes i que el darrer que necessiten és que des del Govern els diguin que s'equivoquen, ni més ni menys que amb la filla del rei.

La realitat és que l'afer de Nóos s'escampa cada cop més com una imparable bassa d'oli i embruta tot el que toca. Començà com uns negociets en els que hi intervenia Urdangarin i ara sembla no tenir fre. I els que ho intenten arreglar, començant pel Govern i pels fiscals i jutges que s'oposaren a la imputació de la filla del rei, fan més grossos els problemes. Són cops massa durs per a un Estat de Dret. Per allà on passaren Cristina i Iñaki tot cruix.