Bauzá i les seves dèries madrilenyistes estan fent molt de mal a la un temps poderossíssima ala regionalista del PP balear, que controlava el 70 per cent de l'organització i amb presència pràcticament hegemònica al gruix de la Part Forana mallorquina. Ara molta d'aquesta gent, inclosos dirigents de juntes locals i càrrecs municipals o d'institucions supramunicipals, semblen orfes de lideratge i esmaperduts, com si la trompeteria de dreta extrema i l'austericidi al servei dels més submisos que potencia Bauzá els hagués arrabassat l'ànima. Molta antiga militància se sent estranya dins el PP balear actual. Davant aquesta evidència, no s'acaba d'entendre la timidesa d'El Pi. Els seus dirigents diuen que estan contents. Van estructurant organitzacions poble a poble, a Palma, a Menorca i Eivissa, treballen amb Formentera...però en pla formigueta: persona a persona, sense vies ni estridències, com si tenguessin por de desplegar xeremies, ximbombes, banderes i orgull i fer una crida coratjosa, decidida, profunda i raonada als seus germans de sang i de pensament, a aquesta gran massa de peperos que se sent orfe de nord polític i que ja no té clar quin serà el futur dels seus fills i si podran seguir vivint a aquesta terra o hauran de partir per sobreviure. Veuen que Bauzá i els seus cornetes estan articulant una societat ajupida a Madrid, empobrida, deprimida i acomplexada. Atenció: es pot enfonsar l'obra de moltes generacions de balears que mantingueren a força de suor la personalitat pròpia i un estil de vida que va poder treure endavant milers i milers de famílies al llarg de generacions sovint en circumstàncies molt difícils perquè mai no lis mancà ni empenta ni decisió.

Què espera El Pi a fer aquest manifest-crida a tanta de gent trista en veure com un grupet de pixa olives cínics i falsos els du a la ruïna i a la humiliació? Què espera El Pi a aixecar els cors ara mateix esmorteïts de tants de milers d'illencs? Serà una errada si espera el darrer moment. Si el cercle que controla el PP, que li besa els peus a Bauzá igual que xinesos a l'ultim emperador, es veu estret d'aquí vint mesos, que ningú no dubti que faran de camaleons a les eleccions i deixaran d'atacar la llengua i la cultura pròpies, ajudaran els empresaris i comerciants i duran la pau a les escoles fins els que el tornin a votar. Un dia després es tornaran a treure la careta de l'estafa. No. És ara quan El Pi ha de desplegar totes les ales de la dignitat. És ara quan ha de fer realitat aquest manifest-crida. És ara.