Ahir, la diputada Cabrer assegurava que en la legislatura passada feia falta més control parlamentari que en aquesta perquè ara hi ha estabilitat política i signes econòmics positius. Mentre, el seu descontrolat president volava des de París perquè un partit de tennis és per sobre de reunions de Govern previstes pel dissabte i infinitament més important que oferir la imatge d'austeritat que a tots se'ns exigeix. El Govern que més decrets lleis ha signat, el de la majoria parlamentària que ni a ella escolta, no necessita d'un control parlamentari, encara que sigui de joguina com el que ara es permet. A més, la crisi o la suposada sortida de la crisi, segons convengui, serveix per explicar una llei d'educació, un atemptat urbanístic o unes llargues vacances parlamentàries, que per això s'inventà. La crisi és el comodí que s'utilitza quan no hi ha arguments. Ara mateix, podem pressuposar que el gens exemplar viatge a Roland Garros de Bauzá també s'explicarà des de la necessitat de potenciar la Marca España, com ja ha avançat ell mateix en un article a La Razón que posa el nivell presidencial d'expressió escrita a l'alçada del seu Govern.

La crisi econòmica els ha servit per privatitzar l'estat del benestar, rebaixar sous de manera general, acabar amb el procés d'integració social fet des de les escoles, rebaixar l'autonomia municipal... i ara menysprear la tasca de control al Govern que defineix un parlament. Però també és cert que no serà per la quantitat de sessions que guanyi prestigi el nostre Parlament mentre s'utilitzi principalment i primordial per cobrar dietes, col·locar companys i fer-se fotos, que és al que ha quedat reduït. Potser té raó Cabrer, el santpare Bauzá vetlla per nosaltres, des del Consolat, l'apotecaria o París, i ja no ens hem de preocupar de res. Els seus ja ho fan i, per ara, cobren cada mes. Deuen tenir raó...