La crisi comodí

Ahir, la diputada Cabrer assegurava que en la legislatura passada feia falta més control parlamentari que en aquesta perquè ara hi ha estabilitat política i signes econòmics positius. Mentre, el seu descontrolat president volava des de París perquè un partit de tennis és per sobre de reunions de Govern previstes pel dissabte i infinitament més important que oferir la imatge d'austeritat que a tots se'ns exigeix. El Govern que més decrets lleis ha signat, el de la majoria parlamentària que ni a ella escolta, no necessita d'un control parlamentari, encara que sigui de joguina com el que ara es permet. A més, la crisi o la suposada sortida de la crisi, segons convengui, serveix per explicar una llei d'educació, un atemptat urbanístic o unes llargues vacances parlamentàries, que per això s'inventà. La crisi és el comodí que s'utilitza quan no hi ha arguments. Ara mateix, podem pressuposar que el gens exemplar viatge a Roland Garros de Bauzá també s'explicarà des de la necessitat de potenciar la Marca España, com ja ha avançat ell mateix en un article a La Razón que posa el nivell presidencial d'expressió escrita a l'alçada del seu Govern.