El magisteri de la generositat

Ferran AguilóPalma06/06/13 0:00

Només pel fet de que els ensenyants no pretenen aconseguir cap avantatge ni mantenir cap privilegi professional, la vaga indefinida que han plantejat per principi del proper curs ja hauria de ser respectada. Els han fotut la paga extraordinària, rebaixat el sou i augmentat les hores lectives a molts d'ells i no han plantejat una mesura de força com aquesta ni, tan sols, han elevat la seva protesta més enllà de manifestacions i vagues generals.

Demostrar-se disposat a perdre sou per una causa justa i gens corporativa és una demostració més de la generositat que caracteritza el col·lectiu d'ensenyants. Comparar aquesta dignitat amb la de l'exconseller Bosch que s'aferra a l'emblanquinat de les assessories de canonge, és un exercici impossible perquè no es poden comparar dues matèries tan dispars. Per això és injust no escoltar-los, no voler saber les seves raons i fer l'exercici d'entendre'ls, encara que no s'hi estigui d'acord. Sé que aquest és un exercici impossible pels lleials a Bauzá però hauria de ser possible per a la resta dels que el voten.

Les imposicions del Govern, caninament executades per la cúpula de la Conselleria d'Educació, no tenen l'aval de cap especialista. Són directrius ideològiques que pretenen incidir en la pedagogia i, a més de no aconseguir el seu objectiu, només generen el malestar de saber-se governants per aquells que menyspreen tot allò que ignoren.

Si Bauzá està tan convençut de la nova normativa que, manu militari, imposa, no hauria de tenir recança en adjuntar estudis que l'avalin. No només no els té sinó que a més creu que no els necessita. L'arrogància i la prepotència dels indocumentats que pensen anorrear a la força la força de les raons. Els anteriors cabdills que intentaren doblegar consciències i crear un pensament tan acientífic com dogmàtic no ho aconseguiren ni amb la força de les armes. Potser ajornaren el progrés del país, segur, i acolloniren multituds, però la història ha demostrat el seu fracàs.

Anar a la vaga per un model de país integrador és una generositat tan gran que es fa impossible d'entendre per a molts, especialment aquells que utilitzen el poder per garantir-se els ingressos.