La decisió de retirar l'entrada en vigor dels nous imposts és, segons Bauzá, 'adequada'. Segons Cabrer, la seva rèmora, demostra que no els cauen els anells per rectificar. I tota la claca de les xarxes socials escaïna amb fruïció la bona nova. La posició 'adequada' davant dels poderosos és amb el cul a l'aire i mai no he conegut història de que, en aquesta postura, caiguin els anells; sempre que parlem dels dels dits, és clar.

Som el segon país d'Europa amb la pressió fiscal més alta però aconseguim una recaptació 10 punts per davall de la mitjana respecte al PIB. Grècia recapta 8 punts més que Espanya, i Itàlia, 11. Mentre, les dades sobre despesa social tampoc no assoleixen la mitjana i, si anam a detalls locals, Balears és la comunitat que menys pressuposta per habitant en Salut. Tenim, en contra del discurs indocumentat de la claca, un problema d'ingressos i no de despesa, com ens volen fer creure.

Es pot seguir el rastre per paradisos fiscals de 33 de les 35 principals empreses espanyoles (Ibex35) per entendre un poc aquesta equació d'ingressos baixos i pressió alta. O, simplement, basta un repàs a les hemeroteques per escatir qui es reuneix amb els governants, quina comunió de pensament demostren i, al final, on van a parar els que abandonen els càrrecs.

Així que sí: que és 'adequat' aturar sine die els imposts que els poderosos no volen malgrat, mentre només no els volia l'oposició que representa a quasi la meitat de l'electorat, aquest imposts eren més que necessaris, imprescindibles. Així que sí: que no se'ls cauen els anells per rectificar, sempre que els que ho demanin representin el capital i no la ciutadania.