La consellera Camps ha dit que la seva proposta ideològica per a l'escola té el suport de la majoria de la població, que està legitimada per fer-la i que ni ella podria canviar-la. Deixarem el recurs fàcil de recordar l'enfilall d'accions i decisions que aquest Govern ha fet al contrari del que duia en el seu programa electoral. Com tampoc no retraurem ara que la comptabilitat electoral reflecteix que no representen ni a la meitat més u dels votants, encara que hi fan aprop. Ni burxarem en les hemeroteques les declaracions del líder suprem sobre la Llei de Normalització. No fa falta cercar arguments perquè han situat el debat en el cantó de les vísceres i de res no serveixen catedràtics ni resta de professionals. La llei d'Hondt els donà la raó, talment un missatge diví (o Divino), malgrat la majoria d'ells no sabrien aplicar la fórmula.

El seu argumentari, que no raonament, és que no hi ha ciència ni coneixement per sobre de les urnes, fins i tot quan es conquereixen amb mentides o mitges veritats. La victòria no accepta l'anàlisi fina. I punt. Els seus col·legues nord-americans pugnen a les urnes per negar la història científica de Darwin als nostres dies. I aquí, europeus condescendents i panxacontents, en feim un fart de riure. O fèiem, per ser exactes, perquè a més d'un se li gelà la rialla quan la consellera afirmà que aprovar la religió és senya d'excel·lència. Es presenten com gestors i, confessats inútils per millorar l'economia, es dediquen a imposar una cosmologia pròpia que no suporta el rigor universitari. Ni falta que els fa: tenen a déu i a la llei d'Hondt.