Molts rius i pocs ponts

Per sort disposam d'una riquesa abundant de fonts i aqüífers d'energia humana, un actiu que es manifesta en mil detalls i en milers d'iniciatives que veim funcionar amb eficiència i èxit arreu del territori. La majoria d'aquestes, llastimosament, també posen de manifest una sobredimensió de l'individualisme i reflecteixen una certa incapacitat per treballar en equip i per construir realitats amb una certa projecció ciutadana. Els rius de vida són cabalosos i formen un paisatge extraordinari, però no acaben de crear una realitat homogènia, perquè entenem que manquen ponts, mediacions i persones amb capacitat per unir i lligar tot allò que té tendència a l'autisme. La varietat i la pluralitat són excel·lents, però poden esdevenir càrrega quan resten més que sumen, com passa actualment a les Illes Balears en molts caires del món cultural, cívic i polític. En aquest mateix sentit podríem citar moltíssims exemples, i on més i pitjor es manifesta és en el terreny polític, mancat de persones de prestigi, dialogants i amb capacitat per liderar projectes de futur. Avui, es commemora el desè aniversari de la mort del bisbe Teodor Úbeda, la caiguda d'un d'aquests ponts històrics del país que, amb la seva desaparició, ha limitat les oportunitats de molts creients i ha impedit avançar molts col·lectius socials que des de fa deu anys no se senten prou representats ni troben els suports que esperaven a l'interior de l'Església. Durant aquests deu anys, la vida s'ha endurida, els retrocessos en el terreny dels dogmes i de les formes d'expressió de les conviccions també viu un procés de tancament sistemàtic. Les coses no van gaire bé en aquest sentit i molts col·lectius cristians oberts i dialogants, pastats a l'estil del Concili Vaticà II, se senten massa orfes i massa abandonats. També celebram el Dia Internacional dels Museus, una data excepcional per reflexionar sobre el paper social i cívic de la memòria, sobre la projecció de la cultura en una societat que no escatima ajudes a la banca, a l'armament i a l'esport, per posar-ne alguns exemples. Són molt pocs els que s'han oferit per dialogar i col·laborar per fer raonar les administracions públiques que maltracten la cultura i l'educació, amb IVA i lleis que vampiritzen el sector. Són poquíssims els que pensen de veritat que el nostre futur depèn de la recerca i la investigació, i d'una formació sòlida i eficient. I deduïm que un estudi sociològic també conclouria que ni els mitjans de comunicació ni els sistemes de comunicació de masses en general no ajuden a canviar les tendències de l'opinió pública a favor d'una alternativa clara a nivell mundial. Els diferents col·laboradors de Diari de Balears es van acomiadant dels lectors i servidor també ho va fent, encara que d'una manera més lenta. No podem mirar exclusivament el passat, hem de mirar el futur i ser optimistes. Dit això, permeteu-me que manifesti, per edat i per experiència, que el pàlpit davant allò que ve no és massa positiu. Més aviat ens sembla un riu més sense ponts. Una versió nova d'un vell guió.