Arturito Pomar, mallorquí, "nin prodigi de l'escacs", arriba a Madrid. A onze anys, sorprèn tothom amb les victòries. En una d'aquelles partides, empata amb el campió del món, Alekhine: un nin de dotze amb un home de cinquanta anys. La simpatia que despertava l'al·lotet, com diu la premsa d'aleshores, entre el públic sobrepassava l'àrea estatal. El 1946 jugava a Londres, n'era la primera sortida a l'estranger i s'enfrontà a Tartakower, un dels grans campions europeus. També féu taules amb el rus Bronstein. El Règim, que valorava molt qualsevol gest que li fes bona propaganda fora, féu molt de cas al jugador de Palma, instal·lat tal dia com avui a la capital de l'Estat per rebre ajuts institucionals.