La lluita per la protecció dels espais més emblemàtics és consubstancial a l'assoliment i desenvolupament de l'autogovern. En les darreres dècades s'han aconseguit victòries importants de protecció, i també d'assumpció de noves responsabilitats abans dependents de Madrid, com és el cas de Cabrera.
Aquests espais protegits són l'orgull d'una societat que en altres èpoques va veure destruir sense miraments part del seu patrimoni natural. És per això molt més feridora la manera com l'Executiu Bauzá es desentén de tot el que sigui defensa de la natura. Al·legant dificultats pressupostàries, el Consolat s'ha dedicat a retallar el personal destinat a la protecció.
És una manera hàbil de permetre que arribi la degradació. Bauzá ha inventat una nova tècnica política: l'austeritat com a arma partidista per acabar amb tot el que molesta. I és molt probable que l'objectiu final sigui cercar fórmules de semiprivatització d'aquests espais. El temps ho dirà. Però, de moment, el Govern no atura en la seva estratègia involucionista.
