1312-2012, no tanta diferència...

L'interès del text que ara citarem rau en la circumstància que l'autor va redactar el fragment fa una centúria, però es refereix a episodis de principis del segle XIV. És a dir, fa cent anys una persona comentà fets ocorreguts fa set-cents anys que fàcilment ens remeten -comentari i fets històrics, tot plegat- a l'actualitat. Vegem-ho. Miret es referia a una carta escrita el 1312 en la qual un membre de la cort castellana, un tal Lope Pérez, es referia així al rei Jaume II de la Corona Catalanoaragonesa (omet més detalls sobre l'afer per motius d'espai): "E cuytades que non veemos quién es el rey d'Aragón? Rey de vint cavalgadores, et faze todos sus feytos con menuderies, et porque no lo veamos non querría que ninguna d'allá fuesse acá". Per a Miret aquestes paraules de menyspreu eren "una prova notable de la diferent psicologia que tostemps ha existit entre catalans i castellans. Aquests, fastuosos, malbaratadors i parencers, no han pogut suportar la senzillesa, l'esperit estalviador i democràtic de la gent de Llevant. Lope Pérez, mofant-se que el nostre rei era senyor de vint cavalgadores, o sia que el seu seguici de viatge no passava mai de vint persones i que feia todos sus feytos con menuderies, era inconscientment el portaveu de la seva raça, l'expressió exacta del sentir etern de Castella respecte a nosaltres. El fastuós i soberg castellà ha pretès sempre la superioritat sobre tots els pobles d'Ibèria, i especialment sobre els catalans, mesquins i vulgars i, per consegüent, donant dret a l'absorció llur".

Després, en una carta posterior enviada al rei de Castella, Jaume II parlava de "las muchas mentiras e neciedades que dixo Lope Pérez...". M'atur de transcriure perquè ja he consumit l'espai assignat. Que el lector, doncs, en tregui conseqüències. I paral·lelismes, i similituds.
Professor i historiador