El globus observat i analitzat a l'engròs té un aspecte patètic, perquè està vivint i patint, certament, anys crítics que no poden ser ni traduïts ni sintetitzats en un titular de comunicació convencional. Tot està estancat perquè els líders que han manejat el poder han perdut la confiança en ells mateixos, i ningú no gosa reconèixer les seves debilitats. I molt menys encara els fracassos.
Quan passen aquestes coses, els humans tenim opcions diverses, però són pocs els que opten per beneficiar-se d'aquestes circumstàncies i canviar el seu punt de mira. Una de les opcions és invertir en introspecció, apreciar-se un mateix i valorar l'entorn més immediat. És a dir, iniciar un passeig per l'interior d'un mateix, redescobrir la petita comunitat familiar, fotografiar cada racó de ca teva, familiaritzar-te amb la comunitat humana més pròxima, apreciar els seus interessos i disposar-te a entendre el factor humà.
Ben aviat hom descobreix la flaquesa personal i la debilitat dels que t'envolten, la qual cosa ens converteix en més forts i esdevenim aspirants a voler canviar. Un cop identificat tot aquest nou paisatge personal i redescobert el territori més pròxim, t'adones que allò que compta és el compromís diari i la capacitat de canalitzar l'energia en microobjectius. Aquest món a la menuda esdevé una imatge del món que voldries construir.
Ara sabem que per aspirar a ser professor o gerent allò més important és estar ben format i tenir els millors coneixements possibles sobre allò que aspiram a ser, de la mateixa manera que voldríem poder confiar a formar part d'equips de persones preparades i que creuen en allò que fan, al marge del sou o del guany que s'obté d'aquella feina. Bona part dels fracassos actuals tenen una certa lògica i són el resultat d'estratègies empresarials i d'operacions encaminades a no tenir més èxit que el mediàtic o un efecte instrumental.
En aquest temporal es necessiten equips conscients i ben preparats per pilotar la nau. Per aprendre a pilotar existeixen milers de manuals i centenars de mestres savis, però al mateix temps tots sabem que per conduir-nos en aquest món erràtic i selvàtic que ens toca viure hi tindrà un pes rellevant la capacitat, l'experiència i l'ofici de cadascú en particular i dels equips de treball. I entre uns i altres la capacitat d'empatitzar i de teixir fils de solidaritat i d'entesa.
Allò que diferenciarà les comunitats humanes, allò que farà possible la sortida exitosa d'aquest aiguamoll i allò que permetrà parlar de futur està íntimament relacionat amb les habilitats que tindrem per saber gestionar el negoci del país. Serà una conseqüència de com serem capaços de gestionar aquesta botiga a la menuda que té dificultats greus.
Un dels èxits d'un botiga és la seva capacitat de resistència, però també la voluntat de voler convertir la botigueta en una factoria d'idees i de propostes noves. Iniciatives que tenguin la projecció suficient per esdevenir el full de ruta d'un país que no pot excloure ningú i que accepta la diversitat, sense abaixar el llistó en res d'allò que és essencial i innegociable.
