La decisió de Jaume Bonet, membre de Jubilats per Mallorca, de fer vaga de fam per conscienciar els diputats del PP balear perquè no desprotegeixin la llengua pròpia s'ha d'entendre, per sobre de la valentia que implica l'acció, com un símbol de fins a quin punt arriba l'estima al nostre idioma mil·lenari, vuit vegades secular en la seva presència en aquesta terra. Altres jubilats estan disposats a unir-se a aquesta protesta.
I és en aquest moment crític quan els diputats del PP, que volen modificar la Llei de funció pública, haurien de reflexionar i comprendre que encendre el conflicte lingüístic no du a cap altra banda que al patiment. Sembla que dins el PP hi ha persones que es prenen amb frivolitat la qüestió idiomàtica. Obliden que les Balears perderen els seus drets fa 300 anys i tot i així han mantingut amb tossudesa i coratge la seva llengua. No són superficialitats. És l'essència i l'honor d'un poble. Que mirin Jaume Bonet i ho entendran.
La línea editorial de DB, apoyando a este ciudadano en su huelga de hambre
. ¿Los motivos? Nostre idioma mil.lenari, los derechos perdidos hace 300 años, el honor d´un poble, el coraje para defender "la seva llengua" etc etc.
Adelante Sr. Bonet: siga con su huelga de hambre por el "honor de un pueblo"