Ara que s'ha acabat el Congrés del partit socialista espanyol i que Rubalcaba s'ha imposat a Chacón (també, com Zapatero en el seu moment contra Bono, per un estret marge de vots), toca fer balanç del que s'espera a Espanya del projecte socialista. Certament és necessària una opció de govern d'esquerres, forta, liderada i oberta, capaç d'entendre's amb el PP, ara que toca pactar de cara a certes reformes d'envergadura. Tot això decep els puristes, que voldrien haver escoltat dels candidats grans consignes populistes i pomposes, que retornessin a l'esquerra no se sap quines essències perdudes.
Sobre això hi ha diverses coses a dir: per una banda és ben cert que l'esquerra s'ha de redefinir i trobar una nova manera de fer política, però això no significa tornar a les tradicions socialistes o començar a posar-se de nou les disfresses contraculturals. Aquesta tradició acaba revertint en el pitjor que pugui mostrar Chacón, per exemple: la trivialitat, les bones intencions, la incapacitat d'entendre el pensament del rival polític, la incompetència davant de l'alçada de les circumstàncies, les llagrimetes.
Davant d'això crec que Rubalcaba ho té millor: però sense que tampoc haguem escoltat res de massa rellevant de la seva boca. No deixa de ser bastant llastimós que en el socialisme no hi hagi altres alternatives que aquestes: com si fes vint anys que no passa res de nou. ¿Idees? Tothom troba a faltar les noves idees de l'esquerra, però crec que se'n fa un gra massa: el projecte de l'esquerra moderada està definit des de fa dècades, tots sabem de què parlem quan parlem de socialisme.
I, si no ho sabem, no és per culpa de les idees, sinó d'uns partits que s'acaben convertint en màquines de col·locar gent -de mantenir equilibris sòrdids-, i no d'implementar programes polítics que satisfacin el bé comú. Les idees polítiques estan ja formulades i són brillants: el que fan falta són vots i voluntat, majories i disposició per trencar dinàmiques obtuses que facin que els programes no passin de ser paper banyat. Amb les mateixes idees s'hauria pogut fer una gestió fantàstica; però Zapatero va ser un irresponsable, capficat en menudeses i somriure de cara a la galeria.
No és segur que la dreta gaudeixi d'idees millors; ¿per què no es parla, però, d'una crisi de la dreta? ¿Pot ser perquè guanya? Sí, ha guanyat: però l'atur no s'atura de créixer i tampoc es veu cap sortida a través de les idees de l'austeritat i el mercat libèrrim. Crec que aquestes idees també estan en crisi. Qui faci un sincretisme polític més eficient i menys partidista sortirà reforçat d'aquesta tessitura.
