Les Balears descompensades
07/01/12 0:00
El fet que les connexions aèries de tots els aeroports de l'Arxipèlag davallin de manera dràstica durant l'hivern és la més clara mostra de la descompensació estructural que viu l'economia de l'Arxipèlag. Mig segle de desenvolupament turístic no ha pogut superar els entrebancs de l'estacionalitat. Des de l'assoliment de l'autonomia, ja fa prop de tres dècades, tots els governs que han passat pel Consolat s'han proposat activar la temporada baixa turística. No ha estat possible, tot i que el clima hivernal illenc és sovint benigne i agradable, i el seu encís natural i cultural, indiscutible.
També a Opinió
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- 15J: Tothom a omplir els carrers de Palma i Eivissa en contra de la turistificació i per una vida digna
- Milers de persones clamen a Palma: «Davant la turistificació de les nostres vides, trobaran un poble combatiu»
- Vox ara s’indigna per un cartell que combat simbòlicament el feixisme
- Campanya contra empreses turístiques que col·laboren amb el genocidi del poble palestí
1 comentari
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Enfonsada sa construcció? Idò aquí, per Eivissa, es parla d'urbanitzar Benirràs, Roca Llisa, Ses Feixes i altres llocs. I tracten per tots es mitjans de demostrar que es gran incendi de l'any passat a Benirràs no obstaculitza aquesta urbanització (segons sa Llei de Munts estatal s'han d'esperar uns trenta anys per a construir a zona boscosa després d'un incendi per a evitar sa temptació de cremar-la a posta) perquè al·leguen que és urbà allò que no ho és. Per altra banda és bo (o seria bo) que no es puga construir perquè això equival precisament a destruir, perquè no és que es construeixi perquè hi ha molta població sinó que arriba a haver molta població perquè es construiex molt. Si es turisme ve a ser com una prostitució de llogar es gaudi de sa terra per as de fora, com qui lloga es cos, sa construcció és com qui, desesperat o desesperada per sa misèria, ven un ronyó, un ull o un fill o filla per a sortir-ne un temps. Com més es construeix manco queda per a sembrar i, per tant, produir per a alimentar-mos i tot s'ha de dur de fora. És allò que ells volen, naturalment