Tren d'Artà: s'embulla la troca

Les declaracions del macroconseller Gabriel Company afirmant que "les obres del tren no poden quedar així" han encès la foguera en comptes d'apagar-la, i amb motiu. Tot govern té l'obligació de posar tota la seva empenta per acabar una obra pública a mig fer. Deixar-la de banda implica una tudadissa de doblers públics que cap societat no pot suportar, es tinguin o no es tinguin recursos per concloure el projecte. En casos com aquest, els recursos s'han de treure i s'ha de forçar Madrid a complir els compromisos.

Company, que té les competències de Mobilitat, Medi Ambient i Ordenació del Territori, ha d'exhibir caràcter polític per impulsar la represa de les obres sense dilacions. Ha de demostrar que aquesta superconselleria no li ve grossa. I ha de saber convèncer el president Bauzá que en una democràcia moderna les obres no s'abandonen a mitges per prejudicis conjunturals. La comarca afectada està indignada per sobre de colors polítics. Ara mateix, ens trobam davant el tren de la vergonya.