Porcs al repartiment?

Els historiadors estam acostumats a patir un intrusisme continuat dins la nostra matèria. Ja ho va dir una vegada Josep Fontana: "Tota cuca que es belluga per aquest món fa d'historiador". I, també, cal afegir, de filòleg. Aquestes intromissions (que hom hauria de poder denunciar als jutjats, com poden fer els metges, advocats, arquitectes, etc. quan es dóna el cas dins el seu àmbit) habitualment obeeixen a raons polítiques: negar el passat que no interessa o inventar-se'l en funció d'allò que l'interfecte desitjaria que s'hagués esdevingut.

En aquest sentit, hom n'ha llegit tantes de grosses que es pensava que ja estava curat d'espants. Fins que diumenge passat em caigué a les mans un aparent article sobre el porc negre aparegut a El Mundo que se situava en primera posició del disbarat. Un senyor, que segons deia transcrivia un correu que li havia enviat una altra persona relativa a una conferència feta per un tercer (un embull, per començar, a to amb el que venia després), afirmava que a un curset fet a Felanitx fa uns mesos, impartit per un organisme dependent de la Conselleria d'Agricultura, el conferenciant, anònim, "comentó con gran sutileza que en el Libro del Repartiment (...) se constataba la existencia de cerdos. El problema era que si había cerdos es que había cristianos y entonces se podría entrar en el espinoso asunto de qué hablaban esos cristianos. El conferenciante comentó que los cerdos constan en los listados de animales pero que no se ha querido profundizar más por ÓRDENES EXPRESAS DE LOS RESPONSABLES POLÍTICOS DEL MOMENTO". A continuació el columnista continuava fent comentaris històrics i filològics al·lucinants, delirants, tronats, fins a reblar-ho així: "El esperpento que acaban de leer parece cómico. Lo sería aún más si no fuera la prueba fehaciente de hasta qué grado de esquizofrenia pueden llegar estos farsantes en aras de la (de)construcción nacional". I tot això il·lustrat amb una imatge d'una guarda de porcs negres amb un text al peu que deia: "El porc negre mallorquín, una amenaza para los pancatalanistas baleares".

Deixant de banda, entre d'altres ximpleses, que si a la Mallorca de 1229 encara quedaven cristians (ni rastre documental, fins ara, només els porcs...) per força havien de parlar "mallorquí" (ni rastre documental del suposat romanç mallorquí; bé, els porcs...), perquè llengua i religió són dues coses diferents que no tenen per què anar plegades, el cas és que al Llibre del repartiment no hi ha llistes d'animals ni hi apareix cap porc ni res que se li assembli. Del text, n'hi ha tres versions, en català, llatí i àrab, i en cap (més les diverses còpies) no existeix cap llista, ni censurada ni sense censurar. Les versions han estat publicades i estudiades per especialistes (la darrera edició, per cert, elaborada durant l'última legislatura de Matas i editada en format luxós pel Parlament de les Illes Balears el 2007 -així, doncs, va esser Matas qui va censurar els porcs?). Uns especialistes que, per poder entendre el text i transcriure'l, han de saber paleografia, català antic, llatí i, en el cas de la versió àrab, aquesta llengua. Com que l'autor de l'article omet el nom de la portentosa llumenera que va dir la ximpleria, no sabem si aquest senyor sabia res de tot això, però servidor juraria que no. Fins i tot que no ha trepitjat mai un arxiu. I és que, com afirma la dita, la ignorància és atrevida. O, en aquest cas, com diria l'articulista, és "esquizofrènica".

Tant que si fes consultes entre historiadors professionals (per exemple, alguns col·laboradors d'El Mundo o altres que ara mateix ocupen càrrecs al govern autonòmic del PP -per tant, gens sospitosos d'esquizofrènia pancatalanista) l'advertirien de la ximpleria superlativa, en forma d'esperpent còmic, que tan xalestament va publicar.