Un trastorn delirant crònic. Això és el que patiria l'assassí de Noruega Breivik, el responsable de l'atemptat contra els joves socialistes, tot fent-los culpables de complicitat amb l'Islam. Aquesta és l'opinió d'un bon plegat de doctors, experts en trastorns bipolars, que han signat un article conjunt intentant fer llum sobre 'el cervell disfuncional' de l'assassí de masses. Per aquests doctors, es tracta d'una qüestió purament mèdica: l'assassí pateix un trastorn psiquiàtric, que augmenta la possibilitat de cometre accions violentes entre 2 i 13 vegades, una afecció mental que podia ser tractada amb èxit.

Diuen els doctors que no té sentit fer cap mena de consideració ideològica, ni parlar de xenofòbia, res d'això no servirà per fer prevenció. Jo ignoro si Breivik és o no és un malalt mental. El que sí sospito, però, és que els metges tendeixen a veure malalts pertot, igual que el pintor veu formes i colors, el poeta imatges sonores i el músic melodies. ¿Tot assassí de masses és un malalt mental? Les evidències històriques ens diuen que no. ¿Malalts mentals Hitler, Franco, Stalin, Mao, Pol Pot, Bin Laden? Si hom fa un cop d'ull a YouTube, per exemple, i sintonitza l'extraordinari reportatge del professor Goldhagen Pitjor que la guerra -basat en el seu llibre excepcional sobre les polítiques eliminacionistes-, veurà com Goldhagen s'entrevista amb molts assassins de masses, i no tenen ni un pèl de bojos, ni necessiten cap medicació, ni, estant ara a la presó o lliures impunement (com ho està Efraín Ríos Montt, exdictador de Guatemala) mostren cap mena de problema social, anímic o psicològic.

Expliquen -sobretot els assassins ruandesos hutus- què van fer i per què ho van fer, què els movia i què els aturava, quins suports trobaven i quines manques de censures, quins odis i quines pors, i quins resultats volien aconseguir amb les seves endemeses. La hipòtesi de la malaltia mental és tranquil·litzadora. Tot seria un assumpte de píndoles i tractaments contra el genocidi i la violència, política o no. Però les evidències no ens diuen això.

Els mafiosos que maten desenes de persones pel bé dels seus tripijocs, els terroristes que posen bombes i eliminen desenes d'innocents, els líders polítics que fan aixecar camps de concentració (com n'hi ha ara a la Xina) o que expulsen de les seves terres milers de persones, abocant-les a morir, com veiem aquests dies a Somàlia (perquè altra cosa no és aquesta fam que un crim de masses premeditat pels islamistes, un genocidi, ja que impedeix l'arribada d'ajut internacional): ¿tots aquests són malalts mentals? Una dada curiosa: un metge eminent, serbi, especialista en psiquiatria, precisament, és un dels assassins de masses més conspicus de les últimes dècades: Radovan Karadzic. ¿Un boig?

Potser sí, però hem de concloure, com també ho fan els experts en malalties mentals que signen l'article, que de malalts mentals ho estem tots, o gairebé: 4 de cada 10 persones, quantifiquen. Per perpetrar un assassinat de masses és necessària una lucidesa incompatible amb un trastorn delirant.