Per a molts de la meva generació, Daniel Boone és el protagonista d'una de les primeres sèries de televisió que vàrem poder veure durant la nostra adolescència, quan encara una gran majoria de llars no tenien aquesta aparells. Les aventures de Daniel Boone eren les d'un explorador de la frontera de l'Oest americà, amic dels nadius i de la natura, per la qual cosa no sempre els dolents eren els indis, sinó els facinerosos que havien acudit a la recerca de les riqueses i oportunitats que el nou món oferia. El que no sabíem aleshores és que havia existit un explorador (i especulador) anomenat Daniel Boone, que s'havien escrit i publicat llibres sobre les seves aventures i que la sèrie de televisió estava basada -lliurement- en aquests escrits. En una d'aquestes vivències -no recollida a cap episodi de la sèrie- sembla que el Daniel Boone real va estar durant diverses setmanes perdut durant una de les seves expedicions.

La cosa va ser tan llarga que va fer témer per la seva vida i la dels acompanyants i els mitjans se'n van fer ressò. Finalment, quan va aparèixer i segurament per tal de defensar el negoci, ja que ningú no contractaria algú que es pogués perdre, va assegurar que mai no havia estat realment perdut, sinó que només havia estat un poc confús, això sí, durant algunes setmanes. La befa que aquest eufemisme va provocar va quedar per a la història, fins al punt que Daniel Boone és recordat avui tant per aquesta fantàstica -i fallida- cortina de fum que per les altres aventures.

I és que l'estat de confusió és un dels arguments constants al llarg dels temps, sigui l'àmbit que sigui: política -principalment, la política-, economia, educació, creences, indignació ... Una frase que retrata bé aquest estat de coses és aquella que assegura que avui, si no estàs confús, és que no entens res. La qual cosa no vol dir -de cap manera- que el fet d'estar confús signifiqui que ho entenguis tot. A tot estirar, la cosa aniria més en la direcció d'allò que deia Larry Leissner que, si la confusió és la primera passa cap al coneixement, ell devia de ser un geni. Però la confusió seria només això, una primera passa, un primer indici de genialitat, necessari però no suficient. El fet és que la frase que connecta confusió i comprensió és només una de les moltes dites que comencen amb "Si no estàs confús...", així per exemple, n'hi ha que asseguren que si no estàs confús és que no estàs pensant clarament o que si no estàs confús és que estàs mal informat, sense oblidar que la manca de confusió també podria ser un indici de no estar escoltant.

En definitiva, no hi ha res -a nivell cognitiu especialment- que vagi realment bé si no l'envolta una dosi notable de confusió. Possiblement sigui això mateix el que va dur Henry Miller a assegurar que confusió era un mot que ens havíem inventat per descriure allò que encara no enteníem, on el que és realment important és l'adverbi "encara". Fins i tot l'inefable Gerald Ford, el president dels Estats Units successor de Nixon, i de qui deien que no era capaç de caminar i mastegar xiclet a la vegada, es va atrevir a pontificar sobre la confusió, tot assegurant que "la història i l'experiència mostren que el progrés (moral) no ve en temps de comoditat i complaença, sinó que surt de l'assaig i de la confusió". Els parèntesis són per respectar la frase original, tot assenyalant la seva validesa sense el qualificatiu per a progrés.

En definitiva, els fets donen de cada dia que passa més raó al líder intel·lectual del grup de delinqüents protagonista de la pel·lícula de Claude Lelouch L'aventure c'est l'aventure, i en la qual uns delinqüents es veuen obligats a innovar els seus mètodes per tal de poder seguir en el negoci. Com a primera passa per a aquesta innovació, els sotmet a un curs sobre la política mundial. Després de veure, al final del curs, que els seus companys no han entès res exclama: "Perfecte! Ja estem a punt de començar de nou: tot el que hem de fer ara és gestionar la claredat dins de la confusió". Aquesta deu ser la recepta màgica per a sobreviure en qualsevol moment: gestionar bé la claredat al bell mig de la confusió.