El president José Ramón Bauzá està convençut que faran el mateix treball, o més i tot, amb molt menys personal. Si ho aconsegueix, cosa que en principi semblaria desitjable, posarà en entredit la feina no tan sols del darrer govern regional, sinó de tots els altres governs, inclosos els de Gabriel Cañellas i els de Jaume Matas -Cristòfol Soler, a aquests efectes, no compta. De manera que, en aquest supòsit, podríem reclamar per danys i perjudicis amb efectes retroactius, ja que això voldria dir que els governs anteriors s'han engronxat en la bona vida.
S'haurà d'anar veient. És clar que, si se suprimeix la direcció general de política lingüística, algú haurà de fer les feines que fins ara se li assignaven. Veurem aleshores si es farà tant o més treball del que s'ha fet fins ara -amb menys personal i menys recursos. Però, ara per ara, no tenim cap dret a suposar que el nou president regional ens vulgui enganyar. És jove i un atribut de la joventut és la vitalitat. Un altre, la gosadia. No es pot generalitzar, perquè de joves carregats de vessa i molt pusil·lànimes també n'hi ha pertot. Però no sembla el cas de José Ramón Bauzá.

També s'haurà d'anar veient en quins àmbits inverteix més recursos materials -doblers- i humans -personal-; i cap a on projecta preferentment la seva vitalitat. El seu govern és format per persones ja conegudes en els diferents àmbits d'activitat. Per exemple, hem anat seguint l'estranya radicalització del senyor Biel Company. Sabem molt bé de quin peu es calça el senyor Carlos Delgado, una vertadera bomba d'hemeroteca. Pel que sabem del conseller Bosch, se'ns fa una mica difícil pensar que és la persona indicada per materialitzar les idees extremistes sobre educació i sobre llengua i cultura que ha exposat el mateix president Bauzá -i no diguem, ja, el mateix senyor Delgado.

En conjunt, el govern no rebaixa gaire la sensació d'amenaça que es desprenia, des de fa mesos, dels anuncis fets per José Ramón Bauzá durant la campanya electoral -i ja abans. Tot i que ja no està de moda emprar aquests termes, podríem dir que es tracta d'un govern molt de dreta, profundament reaccionari, atenuat lleument per alguna presència de perfil una mica més moderat. D'altres presències, no sé bé si en plural o millor en singular, afegeixen un element surrealista a aquest grup que ens ha de governar, com ja és tradició en els governs del PP: no oblidem la memorable presència en el govern de Jaume Matas de la consellera d'Immigració, honorable Encarna Pastor. Aquest element una mica grotesc i desconcertant, que fa que ens preguntem per què (unes quantes vegades), sol tenir una explicació en clau de partit. Si fos així, vet aquí que el govern encara podria ser més sobri.

Però, ara per ara, si els governs normals es mereixen cent dies de confiança, a aquest ben bé n'hi podem donar sis o set, ja que moltes coses dels seus components ja les sabem i d'altres alguns les duen escrites a la cara.