Hi ha una màxima que uneix el pragmatisme del que es pot fer i la realitat que ens supera: pensa globalment i actua localment. Ara, quan el nostre esdevenidor depèn de moviments incomprensibles per a la majoria que observa perplexa com una agència de qualificació pot dificultar solucions tan raonables com les que Merkel proposava per Grècia, l'actuació sobre el més proper sembla el recurs a la imatge.

Les intencions de Bauzá, que per ara només són això i mereixen el benefici del dubte, poden quedar en no res perquè la suposada recuperació econòmica que cerquen està basada en la premissa que l'error és local -desmesurat fracàs escolar, sobredimensió administrativa, excés de burocràcia, descontrol de la despesa... i el que anomenen manca de seguretat jurídica (actuals restriccions al creixement a costa del territori)-. Coincidiríem la majoria amb el llastre que són algunes d'aquestes qüestions, no totes, però la sortida de la crisi, per desgràcia nostra, serà europea; que no vol dir sortir-ne junts els europeus a l'hora. Sense el pensament global es poden guanyar eleccions, però és difícil tenir solucions reals.