Hi ha uns cacauets banyats en xocolata que es diuen Conguitos. Són tan populars que ben difícilment ningú no els ha deixat de tastar. El nom del producte ja és revelador: el Congo, l'Àfrica colonial, on es perpetraren desastres de tota mena, sobretot durant el regnat del rei belga Leopold II, on s'estima que més de 10 milions de negres van haver de patir la persecució, l'esclavatge i la mort a mans dels aventurers europeus, com bé ens han narrat Joseph Conrad i últimament Mario Vargas Llosa.

La bossa dels Conguitos ens mostra un homuncle negroide, un homenet torrat, un pigmeu de cap rodó, pelat, amb els ulls grossos i els llavis ben gruixuts i vermells. La criatura fa un gest amb el polze alçat, com si ens digués que tot va bé, menja cacauets i calla. Abans, pel que diu la Viquipèdia, el negret portava una llança i un melic prominent li coronava la panxa molt inflada. (Tanmateix, els cacauets no són originaris de l'Àfrica, sinó d'Amèrica, concretament del Perú.) ¿Hi ha racisme en aquesta marca comercial? Un pianista negre afroamericà, Orrin Evans, de visita a Espanya, es va espantar en veure la bossa dels cacauets i ho ha demanat en el seu Facebook, però ja hi havia hagut una professora universitària gallega -de filologia anglesa, experta en literatura afroamericana- que ho havia denunciat, instant la casa (que ven més de 30 milions de bosses cada any) a canviar la imatge.

Fa uns anys, una marca va haver de treure el seu emblema -un xinès, un mandarí- de la capsa de flams que oferia en el mercat. El flam era groc i per això s'apel·lava al color de la pell dels asiàtics. Però encara ara, en els pots de Cola-Cao, s'hi poden veure persones de color -dos mulats-, carregant senalles plenes de panotxes de cacau. ¿Què hem de fer? ¿Hi ha racisme en aquestes estampes? No tinc cap dubte que són residus d'una època racista i que, difícilment, si s'haguessin de crear aquestes imatges a dia d'avui, els comercials difícilment recorrerien a aquests estereotips, assentats en la mentida sobre el món colonial, la implícita desigualtat entre les races i els clixés menyspreadors. Molts recordem haver vist, per TV3, un parell de mulates de dibuixos animats, que sortien a celebrar el gol quan marcava un jugador brasiler del Barça (Romario da Souza, ara diputat socialista): remenaven uns pits enormes i unes cuixes de carnaval de Rio, al ritme d'una samba desenfrenada. ¿Estereotips racials, culturals, sexistes? L'alegria. Una mica d'humor. Tanmateix, el retorn d'aquestes figures, en la televisió d'avui, seria impossible.

Potser imaginem que eliminant el negret de les bosses de cacauets desapareixerà el racisme. I no és així. Abans es contaven molts acudits de dones, per exemple: acudits denigrants i sexistes, però ara simplement no es conten perquè no està ben vist, però la societat continua més o menys igual, basta veure els casos de violència domèstica. Jo crec que podríem seguir menjant cacauets, junts, blancs i negres, reflexionant sobre la nostra indeturable estupidesa.