El PSM i el tripartidisme
En un article de deu fer més de mig any s'analitzava que el PSM havia muntat una estratègia electoral que pareixia partir del fet de donar per segur que el PP aconseguiria la majoria absoluta i que, en conseqüència, optava per enfortir el seu perfil: destrucció del Bloc, 2 escons probables dels 4 obtenguts per la coalició el 2007 i desfer-se d'Esquerra Unida i ERC, el seu gran objectiu. Li ha sortit rodó. Més bé del que qualsevol, ni ells mateixos, hagués imaginat.
El PSM obté 4 escons amb 500 vots més que el Bloc de fa quatre anys. Evidentment ha funcionat, una vegada més, l'efecte dels vasos comunicants amb el PSOE. Quan els socialistes baixen a Mallorca, puja el PSM; i a l'inrevés. Els de l'esquerra nacionalista no arriben al cim de 1995, però fan un molt bon resultat. En efecte, en aquella ja llunyana data el PSM obtenia 41.223 vots (per Mallorca al Parlament), amb un 13,7%. Ara, 36.023, amb un 10,7%. Enguany s'han emès 33.257 vots més que fa setze anys. Però això és l'anàlisi de l'estructura profunda del sufragi, que mostra la vertadera tendència a llarg termini per als esquerrans nacionalistes, i no de la conjuntura, que és únicament allò que interessa els polítics i la majoria de periodistes; per tant, el que val són els 4 escons, que són els mateixos que els que va fer el Bloc. En resum: l'èxit ha acompanyat l'aposta estratègica del PSM. A toro passat justifica el titular de l'article anterior esmentat ("Jugada perfecta") si s'observa que l'objectiu estratègic primordial dels esquerrans nacionalistes era desfer-se d'ERC i d'Esquerra Unida.
Respecte d'això, només es pot dir que l'èxit ha estat aclaparador. EU queda enterrada al 2,8% i ERC desapareix amb un 1,5% dels vots. Un insignificants registres que desdiuen les possibilitats que les centrals respectives puguin mantenir vives les dues franquícies balears. Si més no, vives en el sentit vist fins ara. Per tant, el PSM ha triomfat absolutament. El triomf partidista dels esquerrans i nacionalistes brilla encara més si es veu que el centre regionalista no sura i el nacionalista s'enfonsa. El tercer espai és el PSM.
El PSM assoleix, després de vint-i-vuit anys d'autonomia, allò que sense atrevir-se a dir-ho públicament era l'aspiració callada: convertir-se en el tercer en discòrdia. L'únic tercer. En el tercer angle que tanca la geometria política balear -comptant-hi, òbviament, el PSM de Menorca- en forma de triangle. Ni el minúscul afegit formenterer, ni l'escó adossat eivissenc, desdiuen per a res l'afirmació, perquè tant l'un com l'altre provenen de candidatures participades del PSOE. Per tant, a efectes de candidatures pròpies amb representació, només n'hi ha tres, al Parlament: PP, PSOE i PSM. El tripartidisme. El triangle de forma escalè: aquell que és dit així perquè els tres costats són diferents.
Quan el 1995 el PSM va fer el cim, la direcció anuncià el "sorpasso" al PSOE. Un doi que es convertí en desastre quan, entre 1999 i 2003, s'imposà la dretanització del partit. Aquesta vegada per ventura serà diferent. O ho pareix almanco, pel que deia a un servidor un dirigent pessemero l'endemà d'urnes, que ells eren un partit "d'esquerra i nacionalista". Un escalonament ideològic que, si obeeix a la nova estratègia i no a un lapsus linguae, podria significar que, al contrari de 1995 i 1999, els que dirigeixen el partit ara entenen molt millor la realitat que no aleshores.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
10 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Collons, donar lliçons de coherència al PSM? S'ha de tenir barra. Bastar saber un poc d'història i tenir dos dits de front per saber què representa el PSM i què representen altres formacions.
I quina és la nació del PSM? Mallorca? Balears? Els Països Catalans? D'altra banda les sigles ho diuen ben clar PSM (M de Mallorca). Els socis no són el partit.
Bernaguer: el PSM-entesa nacionalista és una federació de totes les Illes, una fórmula que engloba partits de totes les Illes. No entenc perquè dius que només és un partit de Mallorca. També no sé d'on has tret que és regionalista. D'altra banda el PSM sempre ha cercat sinèrgies amb altres partits d'altres "comunitats" (tantes propostes seves han prosperat al Congrés temps ha gràcies a les relacions amb CiU). I per molt que hi vulguis llevar mèrits, minimitzar-ho, etc. La coalició que ha fet el PSM amb altres partits ha donat molts bons resultats i és la tercera força, a una distància considerable de la quarta tot i fent pactes futuristes. I si la coalició no ha estat amb més partits encara és per les desevinences polítiques amb alguns d'ells i la poca confiança que inspiren els dirigents d'alguns altres que han estat totalment deslleials en pactes anteriors.
Per moltes voltes que hi don, no hi ha manera d'entendre per què es vol "culpabilitzar" el PSM adjudicant-li la victòria del PP. Només me ve una explicació al cap: l'espanyolisme infiltrat dins l'independentisme, amb l'objectiu de carregar-se l'únic partit que pot fer front al bipartidisme espanyolista. D'ara endavant me miraré les opinions dels suposats independentistes amb aquest nou ull: fan el joc a l'espanyolisme.
Exacte, "l'objectiu estratègic primordial dels esquerrans nacionalistes era desfer-se d'ERC i d'Esquerra Unida", no conservar el govern ni evitar la majoria absoluta del PP. A Barceló i companyia els importa un ou posar en perill la llengua, la cultura pròpia i l'autogovern.
Em fa peresa llegir els articles d'aquest home.
Sí, a tot, però amb dues objeccions: 1- Qui es pensi que la dreta mallorquinista regionalista ha desaparegut del mapa, és que no sap sumar els vots de CxI + Lliga, que en són més de 23.000. Ara han anat per separats, però a les pròximes eleccions, d'una manera o d'una altra això convergirà en una sola força. Aleshores, aquesta posició de "tercer en discòrdia" és bastant efímera i donada per circumstàncies ben peculiars, no perquè la gent de cop i volta s'hagi passat al regionalisme d'esquerres del PSM. 2- Mentre el PSM sigui un partit d'una Illa, no tenen res a fer. Sí, poden ser els tercer, o els super-tercers, si voleu. Però en aquest estat merdós les regles són clares: hi ha un govern i una oposició. Els tercers i quarts hi són per donar color, i en comptades ocasions canvien una votació. Però en les qüestions importants, només els partits que juguen a primera divisió (és a dir, els que es presenten arreu i per tant treuen diputats, conselleres i etc d'arreu) són els que realment tenen opcions a governar. Mentre el PSM no vulgui transformar-se en un, COM A MINIM, partit d'Illes Balears + Pitiüses (és clar que fora preferible un partit nacionalista que ultrapassàs les fronteres de la Comunitat Autònoma, establertes per Madrid), el PSM només pot aspirar a esperar una altra conjunció astral en què PSOE pugi, ells no baixin, Convergència o el que sigui pugi en detriment del PP, etc etc. En fi, aquests partits d'una illa són regionalistes, extremadament regionalistes, donat que ni tan sols intenten collar les quatre illes. En canvi, per desgràcia, tant el PP com el PSOE saben que el joc el guanya qui es prenseta arreu i en treu d'arreu. Tercera força? Sí, durant quatre anyets sí. Les coses com són.
Qualque il.lusió a de quedar. Molt be el PSM i companyia= Majoria absoluta del PP.
"Un doi que es convertí en desastre quan, entre 1999 i 2003, s'imposà la dretanització del partit." De quin partit? Jo és que de vegades me perd. Entenc que és per les meves dificultats de comprensió i no per la claredat d'idees exposada per l'articulista.
Sí, ara hi ha una ideologia ferma i una línia a seguir. Només falta que tots els nacionalistes d'esquerra en siguin conscients i actuin en conseqúència.