El 1998 marcà un abans i un després en la història del PSIB i obrí el cicle polític socialista que rebé un cop duríssim amb la derrota de diumenge passat. Aquell 98, Margarita Nájera havia aconseguit el control del partit en un congrés en el qual fou defenestrat Francesc Triay. Nájera havia col·locat Andreu Crespí de secretari general. Amb això, sorgí des de davall la figura de Francesc Antich, conseller de Medi Ambient del Consell presidit per Maria Antònia Munar. Antich reclamà eleccions primàries per ser candidat a la presidència del Govern el 1999. Li feia costat Antoni Roig, que es presentà a aquestes mateixes primàries per candidat a la batlia de Palma.

Nájera acceptà l'envit. El seu candidat a president va ser Andreu Crespí, mentre que Antoni Diéguez ho seria a la batlia de Palma. El cap de campanya de Diéguez era Joan Mesquida, tècnic de l'Ajuntament de Calvià i d'estil moderat. Antich guanyà les primàries gràcies al suport de Francina Armengol, que controlava Inca i moltes altres agrupacions locals. Antich fou elegit president del Govern el 1999. El 2003, després de perdre les eleccions, va aconseguir mantenir-se amb prou feines com a secretari general.

Era a punt de caure. El mateix secretari d'organització, Damià Cànaves, conspirava contra ell. L'algaidí partia cap a Madrid com a candidat al Congrés. Però l'11-M del 2004 ho canvià tot. Antich es reforçà i tornà a ser elegit president balear el 2007. Entram ara en una nova fase. La successora natural d'Antich és Armengol (l'altra gran vencedora de les primàries del 1998). Però la vella pugna torna a sorgir. La gent que no combrega amb Antich ni Armengol (Nájera, Calvo i tots els seus) ja està movent fitxa amb vista al pròxim congrés, en què Antich deixarà definitivament els trastos. És l'elegit Joan Mesquida, aquell tímid cap de campanya del 1998?