Molts de tòpics se n'han anat en orris amb motiu de les eleccions de diumenge i del fibló blau que ha capgirat el mapa electoral de les Illes. Entre aquests, n'hi ha dos que, especialment, han estat desmentits pels fets. El primer és que la gent es mobilitza electoralment contra la corrupció, un pietós desideràtum democràtic que només es creuen mitja dotzena d'esperits puritans sense gaire recorregut polític. I el segon és que en les eleccions locals es voten les persones, no les sigles, un altre fals dogma que queda esmicolat si miram, per exemple, el que ha passat a Palma amb la candidatura d'un desconegut Mateu Isern.

La veritat és que, fins i tot a molts d'indrets de la Part Forana -on alguns encara s'entesten a veure les essències incontaminades de la Mallorca profunda-, la marca PP s'ha imposat amb contundència per si mateixa, al marge de la valoració concreta dels seus candidats. Les ganes de molta gent de descarregar una galtada a la cara de ZP eren massa fortes com per aturar-se davant consideracions racionals. Era el moment del càstig, de potejar la ronyonada del líder caigut, no hi havia temps d'esbrinar les ofertes electorals dels candidats amb cara i ulls ni de sospesar què volien per al nostre barri. De fet, l'intent a la desesperada del PSIB-PSOE de reconduir el debat del 22-M cap a temes locals i autonòmics ha estat estèril: els ciutadans indignats no eren a la Sol, sinó a Sineu, a Manacor, a Felanitx o a sa Pobla. I la indignació pública necessitava ara una gran catarsi col·lectiva, un judici sumaríssim contra el zapaterisme executat per ciutadans que, a l'hora de votar, no han destriat justos de pecadors.