Coses de la campanya

Mai no he estudiat el protocol d'una campanya electoral i servidor desconeix, veritablement, els resultats d'aquesta inversió d'energia que es crema tota en funció d'un objectiu únic. Allò més clar, en qualsevol cas, és que la ciutadania necessita despertar-se, abandonar la rutina i prendre consciència d'allò que significa viure amb els ulls ben oberts i de forma conscient. Durant aquests dies, he seguit la campanya a la meva manera i estic col·laborant en tot allò que està associat a les meves conviccions i a les meves possibilitats. Dilluns a vespre, em vaig dedicar a seguir un debat entre candidats a una batlia, retransmès per una emissora d'àmbit municipal, ulls clucs, talment com si hom tornàs a viure alguns anys enrere, fent abstracció i interioritzant amb atenció el raonament de cadascun i la lectura més o menys assajada que algun candidat feia del programa. El resultat final de tot plegat dóna per a poca cosa més i hom ho sap.

Qualsevol valoració sobre la qualitat d'aquests debats aniria en contra de l'opinador, molt probablement considerat un outsider que no està al corrent, ni és sensible, ni coneix els problemes reals de la gent. Ho deixarem així. Dues hores abans, havia assistit a un acte, també electoral. Un acte d'una altra categoria, amb una altra dimensió, més pretensiós i més estratègic. D'aquest acte en vaig sortir pensatiu. Això de la campanya fa recapacitar i t'ajuda a connectar amb la realitat, molt probablement perquè aquesta realitat és més cruel, desestructurada i fràgil d'allò que tenim codificat en el nostre imaginari col·lectiu. En qualsevol cas, aquesta setmana d'esforç encaminat a obtenir una finalitat única té una atmosfera enrarida, difícil de descriure i de treure'n conseqüències clares. La campanya anuncia temporal. Al marge del mosaic climàtic que pronostica tempestes sobre indrets peninsulars, hom té la sensació que la nigulada que s'acosta sobre les Illes Balears ja no és gaire agradable des del punt de vista òptic.

Els meteosats dedicats a l'elaboració d'enquestes preelectorals han pronosticat negror imminent; un punt de vista que ha estat particularment plaent, com és lògic, als mitjans de comunicació més cridaners. Hi ha senya de pluja forta i els pronòstics no acostumen a fallar. Aquesta predicció no equival a inundació, ni a catàstrofe, ni molt menys a catàstrofe natural, talment com si ens haguéssim de resignar a creure que feim part d'un país maleït per la natura. Tampoc no és qüestió d'abrigar-se abans de ploure, sinó més aviat de creure que l'home té una capacitat extraordinària de plantar cara a l'adversitat i de construir dics de contenció a l'ona expansiva que el medi físic i la naturalesa humana imposen de forma dramàtica. El pobles forts són aquells que es creixen davant les adversitats. En aquest sentit metafòric, la campanya apareix com una mostra gràfica d'allò que són les virtuts i les ombres del país, tot i que allò que s'hi destaca són les boires i les bubotes. Tanmateix, la principal finalitat de la campanya, almenys en el nostre cas, és fer sonar el despertador i desvetllar d'aquest malson que angoixa profundament una part de la ciutadania de les Illes.