La possibilitat que finalment se celebri el debat cara a cara entre Francesc Antich i José Ramón Bauzá introdueix una mica de sal a una campanya electoral d'allò més avorrida. S'ha de saludar la perspicàcia d'IB3, convidant PP i PSOE i, llavors, tots els partits a un segon debat, perquè si ho hagués plantejat d'una altra manera és gairebé segur que no s'hauria fet. Bé, això considerant que en efecte se celebri. Suposem-ho.

Les queixes dels partits petits són comprensibles, però no tenen raó de ser. Per molt que el sistema sigui parlamentari -i, per tant, no es triï directament el president-, el cert és que només Antich i Bauzá tenen opcions reals d'asseure's al Consolat de la Mar. Es miri per on es miri, són els protagonistes de les eleccions. Els altres no deixen de ser comparses. Són importants, fins i tot imprescindibles, però com els actors de repartiment a una pel·lícula. No en són els protagonistes. Així que és lògic que l'interès se centri, sobretot, en ells dos. I en aquest sobretot hi ha la raó que justifica el debat cara a cara. Després hi pot haver, i segur que n'hi ha, raons d'estratègia electoral dels dos grans, i en especial del PP, a l'hora de com afrontar la possibilitat de fer o no el debat (que, cal repetir-ho, es podria truncar encara), però a efectes de la mera organització del qual allò important, essencial, és que la televisió pública podrà legalment -així ho ha dit la Junta Electoral- oferir un cara a cara entre els dos únics que poden ser presidents. Així que no hi ha cap raó -si els dos ho accepten-, perquè s'hagi de furtar als ciutadans aquest debat. Després, si Bauzá no vol anar al segon debat entre tots els partits, que no hi vagi. Ja hi anirà un altre en representació del PP, i no per això -precisament perquè, com diuen els petitons, estam en un sistema parlamentari- es desdibuixarà per res la importància que pugui tenir el contrast d'opinions partidistes entre tots.

En el cas que se celebri el cara a cara entre Antich i Bauzá, qui hi tendria més a guanyar i qui a perdre-hi? Segur que tots dos s'ho prepararien a consciència, amb els seus respectius equips. No seria res de semblant a aquell de 1999 entre Jaume Matas i Antich. Allò era la protohistòria. Avui, cadascun d'ells deu tenir set-cents assessors d'imatge, de gestos, d'inflexió de veu, de perruqueria, de vestimenta... de tot. Bé, de programa polític, segurament qualcun també en deuen tenir. Prou gent perquè res es deixi a la improvisació, al geni propi, al fet de ser com són, a la naturalitat. I és per aquí, així com per la pròpia dinàmica del debat -segurament encotillat fins a l'absurd, i no per culpa dels professionals de la tele pública, sinó dels equips polítics que en pactarien la mecànica-, per on em fa l'efecte que l'avantatge que a priori es podria considerar que podria tenir Antich s'esvaeixi a favor d'un Bauzá que n'ha après molt, moltíssim, de fer política, en els darrers mesos.

També és ver que per ventura és donar massa importància a quelcom que, al final, resultarà que, si es fa, per ventura ho veu poquíssima gent. No oblidem que seria a la mateixa hora en què es jugarà a futbol. Però de tota manera s'ha de saludar que es faci, el tal debat, perquè és lògic, és correcte i, a més, podria donar llum a alguns ciutadans sobre si votar o no i, si fos que sí, per a un o per a l'altre possible president. Només per això ja ho paga, fer-lo.