Boda a Westminster

El casament dels ducs de Cambridge, Guillem i Caterina, assolí un relleu mediàtic d'alt voltatge. Tota la pompa i la circumstància de la reialesa britànica assoliren un clímax fora mida. Hauria estat un conte de fades fet realitat, com ho fou el casament de l'aleshores princesa Isabel el 1947 i el de Carles i Diana el 1981.

Però un espectre surava ahir sota les solemnes arcades de Westminster. És més que segur que ningú dels presents no pogué esborrar del cervell la imatge de Diana de Gal·les, morta el 1997 en fosques circumstàncies devora el seu amant Dodi Al Fayed a prop del pont Alma de París. Tothom recorda la tensió que hi va haver entre la reina i Tony Blair, que havia guanyat les eleccions poc abans.

Tots saben que Blair va obligar la família reial a fer onejar a mitjan pal la bandera dels Windsor al palau de Buckingham vencent la negativa de la reina i del seu marit, mentre la gent col·locava flors a l'entrada. Blair no hi estava ahir convidat per qüestions protocol·làries. Un altre espectre d'aquelles hores confuses. Mentre Guillem, primogènit de Lady Di, posava l'anell a Kate, tots cantaren el Déu salvi la reina: "Ella defensa les nostres lleis, ella protegeix la nostra causa...".