El futur digital i un present rònec

Diuen que la llar digital està en marxa. Fa una setmana, el govern de Madrid ha aprovat una nova normativa -un reial decret- en què els edificis nous que es construeixin han d'incloure en les seves instal·lacions la fibra òptica i el cable coaxial. I també s'actualitza la normativa tècnica sobre ràdio i televisió. S'adequa al nou escenari de la TDT. Tots aquests serveis han de tenir cabuda entre les xarxes d'accés als edificis, d'acord amb els objectius de l'Agenda Digital Europea. El ministeri corresponent ha difós la notícia com un nou impuls per a la digitalització de les llars. Així, es pretén afavorir la construcció de noves xarxes d'accés ultraràpid que siguin capaces de proporcionar velocitats de 100 Mbits per segon. Per nosaltres, avui, una velocitat de vertigen, si la comparem amb el Seat 600, si més no, amb el qual circulem a l'actualitat.

Fer futurisme i difondre allò que podem aconseguir d'aquí a uns anys està força bé, com també assentar les bases d'un futur millor. Però, quan mirem el present, ens adonem de les deficiències actuals. Els ciutadans corrents paguem uns serveis de telecomunicacions que són dels més cars d'Europa. I en canvi, el seu servei és dels més deficients. Per exemple, els serveis d'Internet espanyols són famosos per la seva lentitud. Espanya és el sisè país de l'OCDE amb el servei més lent, de manera que ens trobem amb un mercat del tot desajustat: el pitjor servei al preu més alt. Com és això? Per què? És lloable preparar el futur. Però, no estaria de més, ara que vénen les eleccions, que algú també és dignés a millorar el present, perquè, la veritat, és raonablement millorable.