Horiginal

Aquest és el nom d'un bar al costat del MACBA, on s'ha convocat un distès homenatge a Ramon Barnils per a dijous que ve. Avui fa 10 anys que morí Barnils, entre d'altres efemèrides, com poden ser la derrota de l'aznarisme l'any 2004, la mort de Marx i el naixement de Einstein. El temps passa i el món segueix amb les mateixes cinc-centes, encara que ens seguim encaparrotant a fer voltes a la transcendència del present: quanta tinta gastada sobre la limitació de la velocitat a les autopistes i, amb un no-res, una sacsejada s'endú mig Japó. Quantes cavil·lades i esforços per guanyar un vot que potser el 22 de maig es perdi a la platja. Un dels mals del periodisme diuen que és l'apoltronament.

Com ho és a la política i a altres 'carreres'. El telèfon, el fax, el correu electrònic, i últimament les xarxes socials fan que la informació circuli amb gran facilitat i permeten que alguns s'escudin en el copia i enganxa com a succedani de periodisme. Professionals que no aixequen el cul de la cadira i si ho fan és per anar a cobrir convocatòries de premsa previsibles en què fer una pregunta ja és un atreviment. Alguns justifiquen tal degradació culpant els caps de premsa. D'altres filen més prim sobre la dictadura de les empreses de comunicació. Són arguments que funcionen i ens ajuden a presentar-nos, els periodistes, com a víctimes més del sistema. N'hi ha que s'hi senten cofois; d'altres, resignats, i altres que aixequen el cul amb passió i honestedt. Ramon Barnils, mestre de periodistes, era d'aquests inconformistes, que donen qualitat de 'professionalitat' i no fan exercici de professionalisme. Vaja! que si posava la hac a original era per fer més original la paraula; no perquè ho hagués copiat d'un document oficial ignorant les regles de l'ortografia.