Vull anar de noces

Les noces del príncep Guillem i Kate Middletton han provocat tants de disgusts com alegries. D'una banda, Sara Ferguson, qui fou membre destacat de la família reial i cunyadíssima de Lady Di, al cel cia, no ha estat convidada al gran esdeveniment, que tindrà lloc el 29 d'abril. De fet, ha estat declarada persona non grata al palau de Buckhingam des que, set mesos després de separar-se del príncep Andreu, va ser fotografiada en top less mentre el seu amant, en aquell moment, li feia, com diu el meu amic Xisco, un karaoke podal, és a dir, li llepava els dits del peu.

La veritat és que és repugnant veure com llepa el dit un home a la duquessa de York, no pel dit, ni tampoc per ell, sinó per ella, que em cau fatal. Al cap i a la fi, però, sols li llepava el dit -no vull ni pensar què l'haurien declarada si l'haguessin glapida mentre li llepaven altra cosa...

"Calla, bruta -va dir na Joana que, des de fa un temps, ens ha tornat beata-. No anirà a les noces i punt". La que sí que hi anirà és la pobre Beatriz, una jove mexicana que s'ha declarada en vaga de fam perquè vol que la hi convidin, i finalment ho ha aconseguit... El que no en sabem és si l'asseuran en un lloc privilegiat, entre el rei de Bahrain i l'escultural David Beckham...

"M'encanta la història d'aquesta jove! -vaig dir jo-. Ha perseguit el seu somni i ho ha aconseguit. Per exemple, tu, Joana, sempre has estat penjada d'en Tomeu Penya i mai no has pogut materialitzar el teu somni de tenir-hi una cita. Tal vegada, si haguessis fet cap mesura de pressió, l'home del capell t'hauria feta ben feliç... Qui sap, per ventura ell encara cerca una dona com tu...".

Tant de bo m'hagués engolit la terra just en el moment que vaig començar a pronunciar aquelles parauletes, dites, sigui aclarit de passada, sense més intenció que la de xerrar per xerrar. A les dues hores, na Joana estava encadenada a l'olivera de Cort.

-Perdona, reina, què fas?
-Vull una cita amb en Tomeu Penya. No em mouré d'aquí que no véngui a convidar-me a sopar o, almanco, que em faci un bon repàs per convèncer-se que som la dona de la seva vida.
-A Palma? En Tomeu és de Vilafranca de Bonany, de manera que serà millor que te'n vagis a encadenar allà, a l'ametler que hi ha davant la porta de l'ajuntament... o a la bústia del carrer Major...
-No, aquí estic bé. Així, ma mare em durà el tupper amb el dinar. Ja està ben avisada. I tu, vés a cercar- me un cubata, que m'avorresc.

Després de quatre, cinc, sis i set dies... encara na Joana continuava allà, això sí, grassa com una truja, de tants d'aguiats de sa mare i gata de tants de combinats que li havíem duit els amics. Vist que perillava la seva salut física i mental, vaig decidir posar fil a l'agulla i cridar en Tomeu.
-Plou i defora bufa el vent... La, la, la... Ei, Lina... no puc venir, som de gira per Catalunya amb la companyia de la meva guitarra i el meu capell. Ei, una besada a les comissures... Tornaré d'aquí a set anys, si la teva amiga pot esperar...

No hi donava crèdit. Com més temps passava, més convençuda n'estava la meva amiga, sense fotre'n ni brot, fent-se fotos amb els turistes i bevent i menjant de franc. Jo, de cada vegada, me'n sentia més culpable. No me'n va quedar d'altra: vaig agafar el cotxe i vaig partir de cap a Can Bum, inquilins d'ib3 Televisió, on l'actor Llorenç Cloquell fa de doble del músic vilafranquer.

-Llorenç, és un tema de força major: posa't la barba, el capell, la camisa de cantant de country i acompanya'm. Na Joana ha trabucat i pas molta pena. A més, el temps empitjora i té nassos d'agafar una pulmonia.
Dit i fet: en Tomeu postís i jo ens vàrem plantar a la plaça de Cort i ell -en una actuació magistral- li va llençar un gran somriure mentre li cantava: "Tenc una perdiu revetlera, revetlera... la, la, la...".

Na Joana va treure la clau de la cadena i es va desfermar. Va demanar a en "Tomeu" mitja hora i va tornar dutxada, vestida, pintada com una porta i amb una faixa que pràcticament li tallava la respiració. Varen anar a sopar i ella no va ni sospitar que el seu enamorat no era el vertader Tomeu. Després de tres dies, el pobre Llorenç em va cridar:

-Lina, la teva amiga està penjada. Diu que vol anar a conèixer ma mare. Ara te la duc.
I és que les teories sempre s'acaben per confirmar. Que l'amor és cec és un fet que ha quedat ben demostrat amb la meva amiga, aliena a la veritat. A més, a totes hores em dóna les gràcies, perquè la vaig empènyer a perseguir el seu somni. El pobre Tomeu, el vertader, em va fer el favor de cridar-la ahir per dir-li que se n'havia anat de gira i que se'n tornava amb el seu gran amor, una cantant de country que havia conegut quan era un nin. El pitjor de tot és que avui na Joana torna a estar encadenada. Ara diu que vol una cita amb en Javier Bardem i m'ha demanat que cridi sa mare, que avui té ganes de menjar cigrons escaldins.