La Lliga amb gent d'UM

Ningú en el món no pot tenir tanta sort, tret que sigui algú tocat pels déus. Així que ho sabia o quan compri loteria de Nadal que ens en compri per a tots. En Jaume Font, naturalment. El harakiri d'UM és la millor notícia possible per a la seva Lliga Regionalista.

I ara UM, què? Idò igual que despús-ahir però pitjor. Perquè és de suposar que ningú no es creu que canviant de nom, de seu i fiant el futur a un congrés aclaridor per a... després de les eleccions! s'arregla res. En la originalitat de la mesura presa es denota la desesperació. No hi ha paral·lel en tot el món democràtic d'un (presumpte) nou partit que té el nom però no ideologia, no passa per un congrés fundacional, no té direcció votada... i que es presenti a les eleccions. O ben mirat, sí que n'hi ha: la Lliga Regionalista de Jaume Font. I mira tu per on arribam, idò, al re de la qüestió.

Fa tres setmanes el sector del secretari general d'UM, Joan Monjo, es va negar a les pretensions de Font. Que UM eliminàs les sigles, que s'autodisolgués i que els militants que volguessin s'incorporassin al seu projecte individualment. Com si els haguessin ofès, s'hi negaren en rodó. Bé, idò tan poc temps després com els escassos vint dies que han passat, UM ha complit dues de les tres condicions imposades per Font. Ho veuen, vostès, com Font és un tio d'allò més sortat o bé molt ben informat?

Sí, d'acord, queda la tercera condició. Però no és vera que hores d'ara és la manco difícil de complir? De fet, si la nova UM bis intenta sobreviure per si sola, el seu futur és nul. Per molta teoria de "l'estructura local" que faci córrer, la realitat és que si la nova UM passàs de decidir els governs de l'Ajuntament de Palma, del Consell i de Balears a ser estrictament un grup de càrrecs locals sense representació autonòmica no duraria ni un parell de mesos. No té altra opció que demanar parlar amb en Font i arribar a un acord.

I no hi ha altra opció perquè aquesta Convergència per les Illes Balears no és més que UM bis. Ni un sol votant pot tenir cap dubte i, el que és pitjor, és tan UM com que sense cap dubte heretarà les sospites de pecats i qui sap si no heretarà també alguna actuació judicial que doni una altra desagradable sorpresa abans de les eleccions, perquè tal com estan les coses ningú no ho pot descartar, això. Allò que està condemnat i estigmatitzat per sempre més no és només el nom, ni l'estructura, ni la direcció... és tota l'ànima d'UM, tot el seu present, passat i futur amb un o un altre nom, perquè és tot això el que ha estat corcat i podrit per Miquel Nadal i Maria Antònia Munar, sobretot. I cap dels dirigents -excepte, per òbvies raons, Miquel Munar- fins ahir poden dir que fossin aliens a aquesta realitat, encara que no en sigui responsables. Per això tots han defugit un congrés vertaderament obert durant els darrers anys, on poder dir-se les coses clarament i votar-hi en conseqüència. Per això la regeneració, malgrat la bona voluntat de Melià, ha fracassat.

En aquestes circumstàncies, que la nova UM bis pugui complir la darrera exigència de Font no pareix gens complicat. I no seria tan dramàtic com ho han estat aquests darrers dies. Per tot això, en resum, Font i la seva Lliga és l'únic destí per a bona part de la gent d'UM. No sé exactament el camí com el transitaran, però només tenen aquest destí, o res.