PP i ETA es tornen a trobar

L'abús de l'efecte ETA va fer naufragar les perspectives del PP a les eleccions de 2004. Aznar i companyia empraren tots els mitjans a l'abast per carregar a ETA uns atemptats que eren obra de terroristes musulmans. Aquesta autoria reobria la ferida de la guerra contra Iraq i situava Espanya en el punt de mira de l'integrisme islàmic, i era inevitable relacionar aquest fet amb l'alineació d'Aznar amb el terrorista Bush. Les maniobres per falsejar l'origen dels fets o per ajornar-ne l'explicació impulsaren el vot no-PP. La utilització d'ETA amb objectius electoralistes no va ser un bon negoci per a la dreta.

I ara? Per al PP -i en certa mesura per al PSOE- l'escenari d'una ETA inactiva, però amenaçant, pot constituir un valor electoral afegit. El PP ha aconseguit dur cap al seu terreny les tendències de vot fent allò que sap fer millor: cultivar el catastrofisme. Sense ells: la crisi, l'atur, la pèrdua de valors, la degradació de la societat civil, la desintegració d'Espanya. Encara no sabem com contendrien aquesta marxa cap a l'hecatombe, però ja n'obtenen les millors perspectives. L'existència d'ETA, tal com se la coneixia fins ara, és a dir, amb unes coalicions electorals -l'entorn- en línia amb els objectius de l'organització terrorista, és un argument perquè el poder recaigui en el partit designat per la Història per dur Espanya a retxa.

(És una llàstima que no hi sabés dur la comunitat illenca en temps de Jaume Matas, perquè se suposa que la corrupció no harmonitza amb la idea d'Espanya que diuen tenir. Però d'això no els agrada parlar-ne. Canvien uns quants noms, no hi ha una autocrítica que contribueixi acostar-nos a la veritat, i endavant).

El PP i ETA es tornen a trobar en una cruïlla electoral. Rajoy -i, sobretot, Aznar- tendria ara una bona oportunitat de rescabalar-se. De moment, el PP exigeix al Govern de Zapatero que impedeixi que Sortu es presenti a les municipals del mes de Maria. En realitat, la qüestió recau en el territori judicial, on s'ha d'escatir si els estatuts de la nova formació basca s'avenen amb les lleis -sobretot, amb la llei, feta per Aznar i amb el suport del PSOE, dita de partits polítics. Zapatero no té la darrera paraula en aquest afer, i en el PP ho saben: però és igual: diguin el que diguin els tribunals, Zapatero i Rubalcaba seran els culpables de totes les culpes del món que es fan i es desfan. I també de les inexistents: una altra especialitat d'aquesta dreta.

D'aquelles maniobres tenebroses del 2004, al Departament d'Estat dels EUA, amb Bush a la Casa Blanca, en digueren gestió deficient. El concepte de gestió suggereix capacitat professional, no valoració moral. Ineptitud, no iniquitat. Veurem si ara el PP "gestiona" millor l'impacte que pot tenir a la societat espanyola la senda constitucionalista de Sortu. En tot el que fa darrerament, sembla que està sempre a un pam de provocar l'efecte boomerang.