Foc colgat

No és gens ni mica necessari que ho digui, es veu, és evident i notori, el personal va malsofert, malapler, es posa molt nerviós per qualsevol cosa, cares llargues pertot arreu, sobretot a Ciutat, que al poble, mirin, sempre tenim el comodí de la pardaleria atàvica, déu faça que bon temps faça, el qui dies passa, anys empeny. Però el foc cova, davall davall... Les llesques ja s'aprimen més del prudent i conec casos de vertadera, imperiosa necessitat, famílies que ho passen més de metre per poder arribar a fi de mes. Gent normal, honesta, feinera, que fa badalls, ho passa ben magre.

L'economia submergida infla moltíssim, pel que he sentit per la ràdio ara fa una estona. I pel que jo he pogut saber i veure, que als pobles tots ens coneixem fil per randa les olors i els miracles. Quan el camí s'estreny, la tendència és caminar de costat, que és com fas manco embalum. I cloure els ulls per no veure allò que no és de conveniència. Sé de paletes, electricistes, llanterners, cambrers i cambreres, que amb tota seguretat devers la Seguretat Social no els coneixen ni de referències actualment, i els veus fent feina aquí o allà. O si els sona el nom i llinatges és perquè encara cobren el subsidi d'atur o la baixa per llarga malaltia. Com que solen conformar-se cobrant bastant menys que els altres perquè a la força forquen, conformen un paquet de treballadors i d'empresaris que fan competència deslleial als que fan el solcs drets, i això ho trob injust. Ho és, vaja, no és que jo l'hi trobi.

I tot plegat encara plou damunt banyat, perquè té bemolls haver de llegir (i veure i escoltar) les declaracions d'en J.R. Bauzá i na Marieta Salom devers Sevilla a aquella darrera convenció tan sonada, és de vergonya aliena, et fa tenir una pujada de ràbia davant tanta insensatesa. En el pitjor dels casos seria caure en l'error de muntar en còlera i inflar-los a galtades, cosa gens ni mica democràtica per cert, o sigui, descartem-la, però no per manca de ganes, que consti. Mira que amb la que cau anar a parlar malament de nosaltres, de la nostra terreta...!
I si Mallorca és una pel·lícula de terror, tots sabem qui han estat fins fa molt poc temps els vampirs, els Dràcula, els Nosferatu de major terrorífic impacte efectiu. Que el personal té una mica de memòria, encara que ben sovint no ho sembli. Ens xuclaren la sang de tal manera que els nostres néts encara aniran fluixos de plaquetes, mirin què els dic. S'hi val cara comparar Mallorca amb pel·lícules de terror. Los otros de n'Amenábar, cità l'homenet de Marratxí, que és una de fantasmes, quan es dóna el cas que resultaria ben difícil encertar qui és el fantasma més gros de tota la seva colla, començant per ell mateix, ostres, que hi ha coses que em treuen de polleguera, no hi puc fer més. I no val tot per a fer-se milionari, senyors, sabeu. Per a sobreviure, per a menjar calent un pic o dos cada dia, potser sí, però per medrar i nedar dins la baldor, no. I haver de sentir el Rajoy defecar: "Si algo ha caracterizado siempre al PP es que sabe gestionar la economía". Sí fotre, començant per l'efecte crida del pla Mirall i les desgavellades obres públiques, el desmanegament econòmic d'aquelles èpoques de suposada abundància i barra de cavall certa i segura. I lladroneria pertot arreu per acabar-ho de confitar, com els jutges comencen a aclarir.

De tota manera, als magres de butxaca sempre ens quedarà el recurs d'enginyar-nos per fer amistat amb el propietari de Pula, i comparèixer-hi un cap de setmana o dos cada mes per treure la panxa de mal any, no és ver? Provem-ho. El no ja el tenim.