Maruja d'Espanya és una dona que regala titulars. És, no cal dir-ho, una joia per als periodistes. Heus ací que se'n va a la terra d'acollida de Queipo de Llano i "entre flores, fandanguillos y alegrías" ens enfloca que el Consell de Mallorca és un ens mastodòntic que, a més de la seva provada ineficàcia, únicament serveix per a col·locar els compromisos polítics. Cal tirar-li flors...? I tant! I més que rams, gavelles. Comencem per reconèixer-li el mèrit que suposa el fet d'aconseguir pronunciar una frase capaç de brillar enmig d'un caramull de perles dialèctiques d'una entitat considerable. No és fàcil provar-se a veure qui la diu més grossa amb un intel·lectual del pes del Professor de Georgetown, actualment en plena verborrea patriotera. I na Marieta del Ping-pong li ha acceptat el repte, tot fent gala d'una gosadia que distingeix aquells o aquelles que es senten capaços d'excel·lir part damunt del comú dels mortals.

O dels sostres més alts del Pepé mateix. Penso en els Rajoy, Cospedal, Mayor Oreja, Arenas, González Pons, Camps, Aguirre... El Partit Popular disposa d'un esplet de llumeneres capaces de satisfer les exigències del periodisme satíric de tots els temps, des del Cu-cut fins a La Codorniz o El Jueves. Doncs, mireu, na Marieta del Novedades supera les expectatives de tots plegats, no endebades només obrint la boca escampa més sal que la mar. Tanmateix, les seves paraules, a més a més de salades, són substancioses. Si Maruja d'Espanya diu que el Consell serveix per a col·locar els compromisos polítics, escolteu-la. I després de la riallota que, sens dubte, us provocarà, haureu d'admetre que no parla d'una manera infundada. Coneix bé el funcionament de les institucions, i sap quin pa s'hi dóna. El seu partit té una experiència inqüestionable en la gestió pública i en el mal ús dels cabals comunitaris a través de casos tan cridaners com el del pot de Cola Cao o el del Palau de l'Òpera, en el Moll Vell.

Els tres mil congressistes que assistiren a la Convenció Nacional del Pepé abandonaren Sevilla amb la convicció que Maruja d'Espanya havia fet retxa. Molt més que Bauzà, força gris, perquè aquest home viu l'ensenyament i les coses de la llengua amb més passió que Rosa Sensat i els altres temes no li fan el pes. I més, també, que l'Últim Jinete d'Alcalà (el dinàmic Carlitos Delgado), que d'ençà que sap que el nomenaran Conseller de Turisme ha deixat de donar la murga. Tanmateix, allò que va quedar clar a Sevilla és que l'agrupació balear espera el maig amb candeletes perquè la victòria és a tocar. I ho celebraren, tot i que aquesta previsió entra en contradicció amb la didàctica social franquista segons la qual el dolent mai no guanya. Res, en alguna cosa Paca la Culona (érem a Sevilla, i el nom burlesc, a Franco, l'hi va posar Queipo) havia d'equivocar-se.

Això pensen, per no perdre ni un punt d'optimisme. Mentrestant, Francesc Antich diu que esmerçarà els seus esforços a aconseguir sumar vots per la dreta. Justa la fusta! I amb qui s'aconsella aquest home que l'aconsella tan malament...? Si s'acosta a l'hort del veïnat a omplir la senalla, pot arreplegar més perdigons que ravenisses. Maria Salom vigila. I amb Maria Salom, poca broma. Més li convé, al President, mirar de recuperar els vots d'esquerra que s'han perdut, potser de manera irremeiable, a Son Espases, a la Feixina, a s'Arenal i, en definitiva, en el camí de totes les desesperances.