Mil milions en intèrprets

Cada any, el Parlament de la Unió Europea gasta més de mil milions d'euros en traductors i intèrprets. Totes les llengües oficials de la Unió tenen dret a fer-se sentir a la Cambra de representants, on hi ha en plantilla més de cinc-cents funcionaris dedicats a la interpretació, i això sense comptar-hi els més de tres mil intèrprets externs que la Cambra contracta durant cada període de sessions per facilitar la feina fora de l'hemicicle. Cada vegada que hi ha una sessió parlamentària, són gairebé mil els torsimanys que feinegen des de les cabines de traducció; a més, la paperassa: més d'un milió de pàgines a l'any han de ser traduïdes. Fer-se traductor de la Unió Europea és un destí laboral molt sol·licitat, i ho seria més si també el català i altres llengües que no tenen un Estat que les secundi també fossin oficials, sumant-se a les vint-i-tres que gaudeixen d'aquest estatus.

M'agradaria que se m'expliqués per què s'ha de poder parlar castellà al Parlament Europeu; que se'm raonés per què allà la llengua passa de ser un instrument de comunicació a ser un emblema o un tret de cultura que sí que s'ha de respectar, defensar i usar des la normalitat i l'orgull. ¿Per què els països de la Unió no es posen d'acord a fer només d'una de les llengües europees -l'anglès, per exemple- la llengua de les institucions, estalviant-se aquest enorme dispendi? Tanmateix, aquests mil milions gastats en intèrprets i traductors només són un 1 per cent del pressupost de la Cambra, molt menys del que representa per al Senat del nostre Madrid estimat haver reconegut les altres llengües oficials de l'Estat espanyol com a dignes d'usar-se a la Cambra Alta.

Així com la dreta i l'esquerra s'han posat d'acord de seguida per mirar de tallar les ales a l'Estat Autonòmic, també han tret l'espantall essencialista per mirar d'atiar els ànims del paisanatge contra el català, el basc i el gallec, tot perquè ara costarà 12.000 euros per sessió que les llengües cooficials es puguin escoltar a la Cambra de representació territorial. Pecat! Es parla català a Madrid! I en temps de crisi! Ja es poden gastar els diners que es vulguin a comprar la paperassa a Carme Balcells o en coets per a l'Exèrcit (44 milions d'euros al dia), que allò que ens portarà a la ruïna seran les llengües no espanyoles! Si deixem de parlar llengües no espanyoles, Espanya sortirà no només de la crisi, sinó que tal vegada guanyi a la Xina i pugui enviar astronautes a la Lluna abans del 2025.

A més: ¿potser no surten també del diner català, basc i gallec aquests 12.000 euros? ¿L'Estat espanyol, no el paguem entre tots? ¿Per què, doncs, no podem parlar totes les nostres llengües? Qui paga mana! ¿O és que tornem a una política que trenca els horitzons d'humanitat, és a dir, a permetre només el català dins Catalunya, talment aquells que permeten la violació dels drets humans només si són violats lluny de casa?
Benvinguts a Espanya, paradís de l'entesa entre pobles, meca de la pluralitat cultural i de l'aliança de civilitzacions, allà on algunes paraules en català poden matar una senyora d'Albacete.