A la fi els parlaments debaten temes que interessen als ciutadans! Per exemple, els milionaris bons que es reparteixen els directius dels bancs regats amb diners públics (anglesos: n'informà Carles Costa al TN vespre de TV3, dimarts, amb un dels banquers beneficiats detallant quantes vegades li ha demanat explicacions el Govern: cap), o el primer cop que es parla català al ple del Senat (i amb moltíssimes condicions): tota una conquesta, que només ha costat... 35 anys! Clar que també hi ha l'opció d'atendre la política pura i dura, com fa la ministra francesa d'Afers Exteriors (Michele Alliot-Marie, que fa quatre dies oferia col·laboració policial al dictador tunisià, i ara se'n desdiu: n'informà Toni Cruanyes des de París) o l'expresident (i també exdictador) Jean-Claude Duvalier, que ha tornat a Haití com si no hagués passat res (n'informà Albert Elfa). Tancaven aquestes notícies curioses (però normals!) Nicolás Valle (la notícia eren els seus ulls vermells pels gasos lacrimògens, als carrers de Tunis) i Mariano Rajoy, declarant que això de parlar en català (o gallec, o basc) al Senat confirma que no som un país normal. (no és notícia: ja ho sabíem).