"Dos cavallers estaven al servei del príncep Enric i eren molt amics i compartien un habitatge. Tenien, però, sengles cavalls que no es suportaven de cap manera i sempre seguit s'agredien. Els cavallers no eren prou rics per mantenir dos habitatges i per causa de l'odi que es tenien les dues bèsties s'ho passaven força malament, havent de viure de molt enutjosa manera. Al cap d'un temps de passar-ho malament i no volent sofrir més per aquella causa, es presentaren al davant del seu senyor i li demanaren permís per vendre els cavalls al rei de Tunis, el qual els podia fer servir per alimentar un lleó que tenia en molt alta estima. El príncep Enric els agraí la confiança i parlà amb el rei de Tunis. D'acord amb la venda, foren molt ben pagats els cavalls als cavellers i els animals restaren tancats dins un corral, prop de la gàbia del lleó.

Quan els dos cavalls es veren dins aquell recinte i tot veient que la fera jeia tancada, començaren, com era costum, a barallar-se enfurismadament, esperant matar-se de molt bon grat. I mentre ells es trobaven en singular combat, els moros obriren la porta de la gàbia del lleó, el qual, en sortir al corral, va mostrar el barram i les urpes als sorpresos equins. Atemorits, tremolosos, s'acostaren l'un a l'altre com cercant refugi. I des que es convertiren, al costat un de l'altre, en una sola peça, pogueren respondre al desafiament del lleó. S'aixecaren de potes, el mossegaren, l'envestiren a potades i per força hagueren de tancar el lleó dins la gàbia d'on havia sortit. I restaren els cavalls sans i estalvis, puix que cap mal els havia pogut fer el lleó. I després restaren aquells cavalls tan ben avinguts que compartien de molt bon grat la menjadora i també una establa petita".

Aquesta faula pertany al llibre de Don Juan Manuel El Conde Lucanor, un clàssic medieval en llengua castellana però que posseeix d'alguna manera el sentit de la universalitat narrativa. L'autor, malgrat les limitacions geogràfiques de l'època, ens porta no només a Tunis, sinó també a Gènova, Bolonya, París, Carcassona, Toledo, Sant Jaume de Galícia, etc. mentre que, per altra banda, ens treu a rotlo personatges autèntics de l'època, figures històriques, com ara Ricard Cor de Lleó d'Anglaterra, el comte Fernan González, el rei moro de Còrdova Alhaquem, el soldà de Jerusalem Saladí, Sant Domènec, Nunyo Laínez, Pedro Meléndez de Valdés, els reis de Sevilla Abenhabet i Raimaquia, Àlvaro Hañez Minaya, Lorenzo Suárez Gallinato, Ruiz González de Ceballos, Gutier Ruiz de Blaguiello, el comte Rodrigo el Franco i no pocs personatges populars que ens presenten tot un escenari de com es vivia en aquell temps.

Aquest escriptor, l'infant o príncep Juan Manuel (Escalona, 1282-Còrdova, 1347) era nét del rei Ferran III i una de les seves obres fou el Libro del Caballero y del Escudero, inspirat en un llibre de Ramon Llull.