La mort és l'últim discurs
de la nostra existència;
l'única i ferma sentència
d'inapel·lable recurs.
És un riu que acaba el curs:
aigües de negre conhort!
Cicle paradoxal. Mort
real de mitja mentida.
La mort humana és la vida
espiritual del record.
Mort i vida
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
Pàgina 1 de 1
Ai, Mateu! Aquesta glosa
sembla, tocant aquests punts
just pel dia del difunts,
i malestar al cos ens posa.
I als vells, tot i fent nosa,
poc ens serveix de conhort
saber que ha de ser la mort
la qui al cicle el final posa.
Pàgina 1 de 1
Per poder cantar una glosa
és necessita un bon mot
que es mescli i formi un tot
que rimi i no faci nosa
un equilibri s'imposa
tot té un pes i una mida
metàfora reflectida
elevada a allò més fort
perquè fa falta la mort
per poder tenir una vida