Indisciplina a les aules
Quan ocorre algun acte de violència a l'escola, com el fet que un pare o un alumne peguin o intentin pegar a un professor o professora, s'arma un enrenou tan gran que sembla que aquest tipus de conductes siguin molt més habituals del que són realment. El problema principal que es té avui en dia, principalment als instituts, és que a moltes aules resulta molt dificultós fer-hi classe. No hi ha silenci, hi ha massa faltes de puntualitat o retards en les entrades a classe, molts alumnes no atenen i xerren, riuen i provoquen constantment el professorat; es fan comentaris punyents en veu alta, s'insulta, es crida i es crea un clima en el qual és impossible treballar. En resum, són uns comportaments que tenen la intenció de boicotejar la tasca del professorat o d'impedir que l'alumnat que vol aprendre pugui fer-ho.
El professor que arriba per primera vegada a una classe, substituint-ne un altre i es troba amb una d'aquestes situacions, pot reaccionar de moltes maneres i és difícil que trobi l'encertada, perquè fins al dia que això li passa, mai ningú no li ha explicat, si no ha estat la pròpia experiència, com ho podia resoldre. Una persona que s'ha de dedicar a l'ensenyament hauria d'haver après a sortir-se'n, d'aquestes situacions. De totes maneres, qualsevol equip directiu d'un centre escolar ha de vetlar perquè aquestes situacions no ocorrin a les classes ni a l'esbarjo, i una manera de fer-ho és anar d'acord tot el professorat, treballar-ho amb les famílies i articular estratègies per millorar el clima del centre; això suposa intervenir a l'escola en conjunt. Són moltes les escoles i instituts de les Illes que han posat en marxa sistemes de mediació escolar i aquest tipus de conflictes hi han baixat de manera espectacular. Aquest és un dels molts camins a seguir.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
9 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Es senyalen algunes vies per enfrontar els comportaments descrits: un equip de professors unit, treball amb les famílies, clima del centre, mediació escolar. Tot això va està bé, però hi ha moltes més possibil.litats, que cada centre ha de reflexionar, descobrir i aplicar. I per altra banda, una escola és un reflexa d'una societat, per tant no es pot responsabilitzar sols a l'escola del que es fruit de moltes altre influències.
Molta culpa la va tenir el nefast ministre d'Educació dels anys 80s., Maravall, aquell que bramava: - ¡Padres, Apas, denuncien a los maestros y profesores! ¡ Uds. denuncien! ¡ Denuncien! I llavors tot allò de que els alumnes passassin al curs següent sense haver aprovat l'anterior. Això els convertia en uns analfabets i uns ganduls, i a més, desanimava als bons alumnes, que se sentien estafats quan veien que els seus esforços, a la pràctica, eren innecesaris per avançar. I llavors totes aquelles pamplines de "la motivación", "los traumas", "hay niños marginados..." etc. Tot de trista memòria i decebedor present. No hi veig remei... Tristament...
Jo com a mestra de primària he estat víctima d'una agressió de cops al meu estòmag. El nin en qüestió té un trastorn compulsiu i obssessiu, va estar expulsat tres dies, i va haver de fer deures a casa i dur-los cada dia a l'escola. Els pares no estaven massa d'acord perquè em digueren que aquest infant està malalt, i que dins l'escola haviem de tenir alguna eina per emprar en casos així. Però quina? els pares usen el càstig o el cop amb aquest infant, però ja ni els pares ni els mestres estam capacitats per poder pegar, segons la llei vigent. Així que no hi ha armes ni recursos, hi des de la conselleria tenim el vist i plau de l'expulsió que a dia d'avui és el que a mi m'ha funcionat. Ara l'infant gràcies a la medicació que li ha estat canviada ha millorat la seva actitud, i ja veurem més endavant, costa molt treballar amb un infant així que distorsiona el grup però amb, ganes de superar obstacles i amor a la feina es pot aconseguir això i molt més.
La qüestió ès säbre qui té el poder de distribuir el alumnat en grups o té assignat tal funció. La política se distribueix en grups. Les presons distribueixen els presos en grups. Els exèrcits distribueixen la tropa en grups. Hi ha diverses maneres de distribuir el alumnat. Si un curs disposa de suficient nombre de alumnes per formar grups, se podria distribuir en dos grups mixtes, A i B, o també si són molts de grups: A1, A2, A3, ..B1,B2,B3,.... La relació entre A i B no seria equivalent, per exemple en certes zones podria haver de formar-se quatre grups A i un sol grup B També hi ha la possibilitat de distribuir el alumnat en sis grups per curs: A, B, C, D, E, F., que també no presentarien regularitat del nombre de individus per grup.
La disciplina està molt mal vista, avui en dia. I els càstics, no en parlem. Si l'experiència mostràs que això de deixar fer als alumnes tot allò que volen, després d'unes dècades d'implantar-ho, ha donat un bon resultat, estariem d'enhorabona, però l'experiència mést tost mostra una altra cosa ben distinta, i estam d'enhoramala. Ara bé. Qui pot arreglar aqueix desgavell? En justícia hauria d'ésser el qui el va provocar, o els qui el provocaren, però ja no en podrem agafar cap. I si l'agafam, segur que no sabrà com ho ha de compondre. Ni voldrà pagar pels perjudicis causats perquè la malifeta ja haurà prescrit.
Ho diré d'una manera gràfica perquè m'he jubilat fa poc (els darrer anys m'amargaren la vida i em desenganyaren). Una classe d'avui de secundària, amb el professor dedins, és com una del meu temps, quan el professor sortia una bona estona per una necessitat. Crits, giscos, insults (molt pitjor que abans) bregues d'al·lots i al·lotes... un desgavell total. Quasi com si estiguessin sols. I llavors, per afegitó, els pares i mares, alguns dels quals són tan conflictius com els seus fills. Mai he enyorat l'ensenyament que va arribar els anys 80s. Els del 10 anys anteriors, molt. .
Miquel, estic totalment d'acord amb tu.
Una cosa que no ha dit, Sr. Lladonet, és que als professors nous els donen els cursos més conflictius, als instituts, i els professors veterans es queden amb els 'tranquils'. I com crec que entendrà, això tampoc no fa millorar gens ni la feina dels nous professors ni l'aprenentatge d'aquests alumnes.
És una descripció real del que ens podem trobar a les aules i és un dels grans problemes amb què ens podem trobar els professors. També estic d'acord que la millor manera de combatre aquests problemes és amb el diàleg, la comprensió, la mediació i una bona capacitat d'empatia.