Enganar el rei
Enganar no és complicat de fer. Fer-ho per telèfon és molt més fàcil i sol demostrar la roïndat de l'enganador. En el cas de la befa al rei coneguda aquests dies, la història, a més de vergonyosa, és patètica des del començament al final. El fet que l'enganat sigui el rei és igual. La vergonya és que un mitjà de comunicació públic usi aquestes pràctiques que contravenen tot principi deontològic. Que això ho fes na Belén Esteban o els seus sequaços entraria dins la lògica aberrant amb què es condueixen alguns mitjans de comunicació privats pels quals l'espectacle tot ho justifica, i que ha de ser com més cutre millor. Però en un mitjà públic resulta difícil d'acceptar que es pugui fer. Ja dic, que l'enganat respongui al nom de Joan Carles de Borbó o de Miquel Pepet tant és. El que és repugnant és que a un "geni" de la "comunicació" se li ocorri que enganar un ciutadà és espectacle decent i adequat a un mitjà públic. I no hi val per res pretendre que telefonava en Mas de Catalunya, quan en efecte nom Mas i és de Catalunya, per
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe