Enganar el rei

Enganar no és complicat de fer. Fer-ho per telèfon és molt més fàcil i sol demostrar la roïndat de l'enganador. En el cas de la befa al rei coneguda aquests dies, la història, a més de vergonyosa, és patètica des del començament al final. El fet que l'enganat sigui el rei és igual. La vergonya és que un mitjà de comunicació públic usi aquestes pràctiques que contravenen tot principi deontològic. Que això ho fes na Belén Esteban o els seus sequaços entraria dins la lògica aberrant amb què es condueixen alguns mitjans de comunicació privats pels quals l'espectacle tot ho justifica, i que ha de ser com més cutre millor. Però en un mitjà públic resulta difícil d'acceptar que es pugui fer. Ja dic, que l'enganat respongui al nom de Joan Carles de Borbó o de Miquel Pepet tant és. El que és repugnant és que a un "geni" de la "comunicació" se li ocorri que enganar un ciutadà és espectacle decent i adequat a un mitjà públic. I no hi val per res pretendre que telefonava en Mas de Catalunya, quan en efecte nom Mas i és de Catalunya, per