Malgrat les influències del mercat, amb la incursió imparable del Pare Noël i les veus crítiques que ens volen fer reflexionar sobre el consumisme i la mentida, avui és un dia per a la il·lusió. Per a mantenir-la viva és imprescindible la complicitat dels qui regalen, dels qui cerquen la manera de fer més agradable la vida dels pròxims, infants o no. La pregunta adient és saber si volem viure amb il·lusió -perquè aquesta és part imprescindible per a tenir una actitud positiva per afrontar els reptes diaris i de futur- o ens acomodam en el victimisme ploraner i inútil. En realitat, veig pocs dels meus conciutadans disposats a il·lusionar-se per reptes col·lectius i menys dels polítics disposats a il·lusionar-nos. Hi ha la il·lusió de la dreta per recuperar el poder i passar comptes amb els okupes progres. Són il·lusions de revenja que ni il·lusionen ni fan millor el país.

A l'esquerra, només certa esperança que la desil·lusió sentida per la població no sigui massa forta. Ja em direu qui enravena així! Necessitam que ens ofereixin il·lusions comunes i no resignació malaltissa ni psicopàtica revenja.