Avui voldria començar amb el desig que hagueu començat bé l'any i que els Reis Mags hagin estat generosos.
Us transcric, també, una breu reflexió que m'han fet arribar a través del correu electrònic. Correspon a una pel·lícula del 1995, titulada The American President, dirigida per Rob Reiner i protagonitzada per Michael Douglas. Es tracta d'un fragment d'un discurs que fa el president dels Estats Units, davant tota la premsa de la Casa Blanca, en el precís moment que torna a exercir de líder després d'un període "a la baixa". I diu així: "Afirmes que aquesta és la terra de la llibertat? Doncs el símbol d'aquest país no pot limitar-se a una bandera. El símbol haurà de ser també qualsevol dels seus ciutadans. Qualsevol dels seus ciutadans, exercint el seu dret a poder cremar aquella bandera com a protesta. Demostrau-me això, defensau això i celebrau això a les escoles, i llavors podreu aixecar-vos i cantar a la terra de la llibertat".

De totes maneres, avui, com ja haureu vist al títol, us volia parlar d'un il·lustre mallorquí del segle XX i de la bona notícia que significa que l'Ajuntament de Palma (per iniciativa de la regidora, Nanda Ramon) reconegui la seva figura posant el seu nom a un carrer de Palma i organitzant un acte en la seva memòria per al proper dissabte.
Efectivament, el proper dissabte, 8 de gener, es farà un acte de reconeixement a Miquel Fullana i Llompart. Es tracta, en concret, d'un itinerari cultural pel Coll d'en Rabassa, guiat per Gaspar Valero i Pere Galiana. La sortida serà de la plaça de l'Església del Coll d'en Rabassa a les 10 i mitja del matí.

En Miquel Fullana i Llompart, nascut a Palma el 1905, va morir l'any 2000, per tant va viure pràcticament el segle XX sencer. Va ser tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis de Palma del 1917 al 1921, i, el 1923, va ser un dels fundadors de l'Associació per la Cultura de Mallorca, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres intel·lectuals de l'època.

En Miquel Fullana va treballar al costat de l'enginyer Guillem Forteza i Pinya en la construcció de diverses escoles a Palma entre el 1922 i el 1936. Va ser militant d'Esquerra Republicana Balear, raó per la qual va patir presó des de 1936 a 1938. El 1940 va ser un dels impulsors del Círculo de Bellas Artes i col·laborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear. El 1950 va dissenyar un projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que fou premiat per l'Ajuntament de Palma, tot i que no es va construir. També va escriure articles sobre urbanisme en la premsa mallorquina i sobre llengua en la Revista Sóller.

L'any 1962 va ser un dels trenta-un socis fundadors de l'Obra Cultural Balear, de la qual en va ser secretari fins al 1972. Entre el 1984-1988 presidí la Societat Arqueològica Lul·liana. En Miquel Fullana va publicar dos llibres: un, Els deu primers anys de l'Obra Cultural Balear, molt útil per entendre el naixement i els primers anys de l'OCB; i l'altre, l'essencial Diccionari de l'art i oficis de la construcció.

La figura de Miquel Fullana és, encara, poc coneguda, poc estudiada, i és una llàstima que un personatge que va ser protagonista en primera persona de molts dels fets més importants que ocorregueren a Mallorca durant el segle XX, passi tan injustament desapercebut. És un luxe que els palmesans i els mallorquins no ens podem permetre.

Personalment, vaig tenir l'honor de conèixer en Miquel Fullana i de gaudir d'unes quantes llargues converses amb ell. Els records més vius que guard d'ell són algunes de les freqüents visites que ens feia a la seu de l'OCB quan aquesta estava al carrer de la Impremta i, especialment, el dia de la presentació pública de Joves de Mallorca per la Llengua, l'1 de juliol de 1994, quan es va aixecar de la primera fila on seia i ens va fer un abrandat discurs. També el record encenent la primera flama del Correllengua, l'any 1995. I tenc ben present la seva figura, més aviat petita, però ferma, a primera línia cada 31 de desembre matí a la plaça de Cort durant la celebració de la Festa de l'Estendard. Com a veí de Palma, avui em sent una mica més honorat en saber que un carrer de la nostra ciutat llueix el nom de Miquel Fullana.