Ahir, l'IVA a la Gran Bretanya se situà en el 20% després de dos anys d'haver-lo reduït del 17,5 al 15%. Cinc punts de cop són una de les mesures estrella d'un govern conservador per acarar la crisi mentre el seu ministre d'Economia (el mateix Osborne que lloava fa un any les mesures econòmiques d'Irlanda, ara en fallida) gaudeix d'unes luxoses vacances en unes exclusives instal·lacions alpines.

Són dades; no hi ha ni una coma d'opinió, però no semblen suficients per a fer caure la vena que ennigula l'enteniment dels qui consideren Zapatero el problema que arrossega Espanya. No es tracta de defensar el que ha fet ni el com -no s'ho mereix-, però seria d'agrair un debat més serè sobre la crisi que a tots ens afecta i les diferents maneres d'afrontar-la (o de callar-la, com ho fa el PP). Per començar, em quedaria amb les paraules del líder del principal sindicat britànic -és una mostra gràfica que no estam junts en això- referides al lema de la campanya engegada pel seu govern per convèncer la població que tots anam en el mateix vaixell. Uns, a la piscina de coberta, i la resta, remant com esclaus.