L'esquerra de les Illes i les eleccions catalanes
El socialisme no està tan de moda. És obvi. Però allò que ha passat a les eleccions catalanes no té per què ser una premonició. Sí que és un bon avís, ja que una part del resultat, la pèrdua de confiança, és extrapolable a la resta de l'Estat, ho accepti o no el ministre Ramon Jauregui. La idiosincràsia de la societat catalana no és exactament com la nostra. I la situació política, tampoc. En primer lloc, el context ha estat diferent. A les Illes, el Govern anterior, amb les seves malifetes, aconseguí tirar per terra la credibilitat amb què comptava la gestió política. En canvi, a Catalunya, en certa forma, era un Govern de continuïtat. El descrèdit s'ha guanyat a pols. Certament, Josep Montilla no és Pasqual Maragall.
Ni el Pasqual Maragall president ha estat el mateix que el posterior expresident, aquell que vam començar a conèixer fa quatre anys, descavalcat per ZP. Prou vegades, al meu entendre, va fer declaracions potser massa tenyides de rancúnia. Tot això fa forat. Ajuda a entelar la reputació. Però el bessó de la qüestió ha estat la gestió i el tarannà de tripartit de Montilla. Sobretot això darrer, el tarannà. Un Govern ha de ser un Govern, no una assemblea. Un Govern ha de dirigir, més que discutir al carrer el què i el com. Cosa que no significa que abans de prendre una decisió sigui imprescindible elaborar una anàlisi detallada amb el posterior debat intern de les distintes opcions a prendre. Debat intern, subratllat. Però, lamentablement, això d'entendre que un Govern ha de ser solidari i ha de comptar amb un únic discurs, bona part dels polítics encara no ho han comprès.
Majoritàriament els de l'esquerra. D'aquí i d'allà. És a dir, de les Illes i de les no Illes. Aquest fet tan simple, de traslladar al carrer el debat previ a les decisions, tan pueril, produeix una sensació d'inseguretat en els administrats que acaba provocant un desencís. I com a conseqüència, l'abstenció o el canvi de vot. Una de les funcions de l'ensenyament és ajudar l'alumne a aprendre dels errors. I això consta d'unes fases. La primera, admetre l'error. La segona, extreure'n conclusions. I la tercera, treure'n profit. Esperem que aquesta vegada, i amb aquesta nova lliçó que ens dóna el resultat de les eleccions catalanes, l'esquerra de les Illes aprengui a superar la primera fase.
També a Opinió
- Mercadona acomiada una treballadora per haver atès els clients en català
- Redueixen de 37,5 a 35 hores l’horari laboral setmanal dels docents dels centres públics de les Illes Balears
- Admès a tràmit el Recurs d’inconstitucionalitat contra l’amnistia al sòl rústic de la llei de simplificació
- L’OCB impulsa una campanya perquè les famílies coneguin els beneficis d’escolaritzar els infants en català
- Denuncien el desplegament policial a la protesta contra la massificació i que s'identificàs manifestants
6 comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
Si haguéssim de mesurar el PSOE en l'escala tradicional esquerra-dreta diríem que és un partit espanyol de dreta liberal, però no crec que aq1uesta mesura ens serveixi. El PSOE és un partit que ha fet de la prepotència (prepotència=ignorància) una religió. Han instaurat una forma de govern ben diferent de la de la dreta corrupta, però amb resultats a vegades més perversos: mala gestió, nul.la gestió, dilapidació dels recursos, culte a la imatge, desinterès pels problemes de la gent... Ja som molts els votants d'aquerres que no sabem a qui putes votar.
Puc entendre que no hi hagi pebrots d'enviar a porgar fum a tot el FMI, però encara no he vist a cap pesemero llepar el cul com s'ha fet a Santiago i Barcelona el darrer cap de setmana, Miquel.
No està de moda? I quan hi ha estat? Quants dels PSEUDO-OBRERS-ESPANYOLS són obrers? Aquí no hi ha més que unes sigles, fetes servir amb molt poca vergonya. Tots els d'en Zapatero tenen les seves empreses, participen de bancs, de multinacionals i etc. D'obrers no tenen ni el blanc dels ulls. I la seva política és a anys llum de ser la "socialista". És com la del PP, (vegeu els programes darrers), però sense tenir l'Església devora ni aixecar el braç davant l'estàtua de Franco. D'esquerres? El PSOE???? Per favor, no facem bromes de mal gust. Entenc que n'hi hagi que diguin que la política d'esquerres no és bona i no els agradi, però titllar el PSOE coma partir d'esquerres és un insult per a la gent que sí que ho és. Són tant d'esquerres com ho és n'Obama.
Tal volta un exemple clar del que dius és la figura del President Antic : segons la meva opinió en la segona edició del Pacte s'ha mostrat molt més ferm que en el primer: si en el primer haguès tengut el coratge que ha tingut expulsant del Govern a UM i no haguès permés xantatges de certs partits que formaven el Govern, pens que tal volta els resultats haurien esdevinguts millors. I a l'amic Joan Miquel vull recordar-li que va equivocat, segons la sabiduria popular les sigles del PSM = partit sacerdotal mallorquí, per tant haurem de comptar amb uns altres vots.
Tanquils! Sempre tendreu el vot dels hotelers, dels capellans i el dels amics del Front Polisari! Ànims !
Els socialistes fa temps que van deixar de ser-ho i com que s'han fet liberals el socialisme no està de moda. Però bé la lluita de classes continuarà amb o sense socialistes.