Fa quasi tres dècades, un excap de detectius del Departament de Policia de Los Angeles, Califòrnia, al davant d'una onada mai vista abans de robatoris i assassinats, publicava un llibre de Supervivència sota la consigna de "deixar de viure amb por i aprendre noves estratègies per tal d'evitar esser víctima d'un assalt; tècniques prudents per a resoldre tota mena de delictes. Què fer, què dir, com reaccionar per a mantenir sota control una situació de perill". És clar que el tema és altament complicat.
En els dies actuals i, més encara, dins la crisi econòmica, hem pogut veure com en el nostre país han augmentat i fins i tot s'han multiplicat els casos de manca de seguretat ciutadana. Hugh C. McDonald ens pregunta: Què has de fer si algú t'apunta amb una pistola? Quina és la millor manera de crear una zona de seguretat dins ca teva? Com es pot evitar un assalt quan viatges en automòbil? L'autor ens parla de la seva experiència de quaranta anys i més de mil casos. Explica el que podrien haver fet les víctimes per tal d'evitar la tragèdia.
McDonald, el darrer càrrec del qual en el comandament de Policia el feia disposar de sis-cents detectius, fou agregat a l'Acadèmia de l'FBI de Washington i en el decurs del seu rellevant historial ocupà molts llocs especials, com el de cap de seguretat per a la campanya presidencial del senador Barry Goldwater... "Un dels problemes en aquest camp és que els cursos d'autodefensa, els sistemes d'alarma i altres mitjans d'autoprotecció consumeixen molt de temps i són de poca eficàcia. Els recursos suggerits en el llibre conjuren els perills bategants. Aquí presentam, per exemple, altres recursos pràctics de protecció.
Molts dormitoris, encara dins apartaments reduïts, tenen una cambra de banys al costat. Mitjançant una petita inversió, es pot col·locar un pestell a la part interior de la porta i instal·lar dintre de la cambra de bany una extensió del telèfon. Si la víctima de la qual parlam hagués equipat la cambra de bany amb aquests dos elements, hauria estat senzill, per a ella, un cop descobert el desordre de l'apartament, entrar-hi, fer córrer el pestell de la porta i telefonar a la Policia. L'intrús no hauria pogut fer-hi res. Hauria pogut, és clar, tirar la porta avall a cops, però això significa un gran esforç i produir molt soroll.
Probablement s'adonaria que la seva víctima demanava ajut. I al davant d'aquesta amenaça hauria fugit... Una altra alternativa és instal·lar l'alarma que es diu "timbre de pànic", que és poc costosa i consisteix en un simple botó que s'ha de polsar i que generalment s'amaga sota un prestatge o lleixa, lluny de l'intrús. El sistema activa una sirena ensordidora que ben sovint espanta el delinqüent...". És clar que tot plegat són paraules, perquè l'ésser humà en greu perill és imprevisible i dominat pel pànic fa qualsevol cosa manco la que hauria de fer.
