Diumenge, 21 de novembre. Avui fa deu anys que van assassinar Ernest Lluch. Els diaris ho recorden. Les persones que el valoraven, també. Sobretot, s'ha rememorat el polític. Potser per això, valdria la pena evocar el lletraferit. L'home que conreà el pensament econòmic i la història. Ernest Lluch coneixia ben bé les Illes. Així com també prou persones, algunes de les quals, avui, estan ben situades a llocs clau en institucions illenques cabdals. Però, també en coneixia d'altres, no presents. D'aquelles que formen part del nostre llegat històric. Perquè les havia estudiat; esbutzat. S'havia submergit en el seu ideari. En el seu llibre El pensament econòmic a Catalunya (1760-1840), en parla d'una, de la qual es troben ben poques referències en la nostra historiografia. Es tracta de Guillem Oliver i Salvà (Palma 1775, Barcelona 1839). Fill d'una família de mariners, amb pocs recursos, el seu pare es morí quan comptava amb quatre anys. Rebé una formació elemental, però prou àmplia.

Començà navegant en un vaixell, de manera que el 1789, quan comptava amb catorze anys, en plena efervescència revolucionària, passà per Marsella. Un record profund durant tota la seva vida. Deixà la mar i es va dedicar al comerç, establint-se a Tarragona. Amb el canvi de règim, i la nova llibertat, el 1820 és nomenat síndic de l'Ajuntament de Tarragona. I al cap de poc, diputat a Corts. Més tard, batle de Barcelona. Tot un personatge del seu temps. No entrarem més en la vida política i intel·lectual de Guillem Oliver i Salvà. Ara no ve al cas. Sí en la d'Ernest Lluch. En la seva capacitat de recerca, analítica i de síntesi. En el seu ull clínic. En el seu treball sobre Guillem Oliver i Salvà, per posar un exemple que ens pertoca de ben prop. Una feina profunda i ben feta. D'aquelles que dóna gust rellegir, de tant en tant. El seus treballs vénen a ser com un far enmig de la mar. Quan algú es perd, la seva lectura refresca la ment i permet orientar-se. També, per això, avui continua sent tot un referent, Ernest Lluch.