La notícia televisiva d'aquests dies és el debat (el debat català del diumenge nit a TV3 i el debat a dos que Mas & Montilla hi gestaren al llarg de la nit, cofois ambdós d'excloure els altres de les delícies del bipartidisme). El debat del diumenge l'encetà Josep Cuní una hora abans, obrint el TN vespre amb la notícia de "l'únic debat...", i després Mas ("farem un govern dels millors, encara que els millors no siguin de cap partit") i Montilla ("vam ser els primers que vam denunciar la gravetat de la crisi"), i a partir d'aquí els tòpics de tots els debats i de tots els temes i l'habilitat de Cuní per controlar la tendència natural al monòleg de tots els candidats.

M'agradà el posat d'equilibrista sense esforç aparent de Mas, dissimulant el seu missatge de flirteig amb Montilla per no caure en els braços del PP mentre mirava de no trencar peres definitivament amb Esquerra (el repartiment d'escons pot fer estranys companys de llit), tot davant els ulls embadalits de les minories. Mas és telegènic (i Montilla no, tot i que mai no se sap si aquest posat d'avorrit atreu els vots dels avorrits de la política...), i en un cara a cara amb Montilla encara ho serà més.