Ahir parlàvem d'Aina Moll i de la modernitat, tot fent referència a la institucionalització de l'Institut d'Estudis Catalans a Mallorca. També, ahir, a mitjan dematí, tinguérem ocasió de compartir les reivindicacions pacífiques dels joves saharauis, durant la seva aturada a Algaida. Entre els joves integrants de la caravana solidària que recorria Mallorca, amb el suport de l'Associació Escola en Pau, hi havia sobretot al·lotes. Observant el seu comportament i el seu compromís a favor de la causa del seu poble, hom no podia deixar d'imaginar que aquestes dones ja estan aportant gotes de modernitat a una cultura i una forma de vida conformada per l'Islam.
Hi ha moltes castes de revolucions, però les més efectives són aquelles que es van fent a foc lent, pacíficament i tenaç. Parlam de dones que han canviat el món, sense que el món a penes no s'adoni dels canvis. Formam part d'una cultura global que dóna prioritat a l'efectisme sobre allò efectiu i afectiu. Per això, els il·lustrats europeus de la segona meitat del segle XVIII també eren coneguts com "amics de les dones", en el sentit que només podien entendre les reformes amb la col·laboració i el protagonisme femenins. El temps ha confirmat aquell punt de vista: la raó ha tingut raó.
La llum s'ha imposat sobre l'obscurantisme. No sé si aquestes causes han tingut tot el reconeixement que es mereixien, sobretot quan hom es qüestiona sobre la profunditat dels canvis que la humanitat ha anat fent però que, per ventura, encara no ha consolidat totalment. Demà, al Casal Solleric, de Palma, es presenten les Memòries d'Hélène Choussat (1810-1896), una dona que ens ha deixat escrits records personals i un punt de vista punyent sobre la modernitat a Mallorca. Es tracta d'una obra singular i atractiva, sobretot si convenim que el manuscrit havia romàs tancat en clau en un cofre durant més de cent trenta anys. He tingut ocasió de treballar el manuscrit del llibre i de formar part de l'equip que ha tingut cura de l'edició d'aquesta obra singular.
Ha estat una experiència gratificant des del punt de vista personal, però substancial des del punt de mira de l'historiador, perquè aporta claus rellevants que obren portes que permeten accedir a continguts nous del nostre passat. En conjunt, aquestes memòries confirmen clarament algunes coses que intuíem i legitima aquesta mirada moderna i optimista amb la qual consideram que hauríem d'observar la contemporaneïtat de les Illes Balears.
Mallorca apareix en el mapa polític mundial i forma part de l'univers mental dels europeus de la segona meitat del vuit-cents. Tot malgrat que molts mallorquins continuïn aspirant a viure d'esquena a la modernitat i sense assumir que la nostra societat té molt poc a veure amb les formes de vida i les mentalitats premodernes. Abans de la societat turística, també hi havia una societat liberal i progressista, amb una visibilitat controlada, però amb una eficiència i un pes que una dona, Hélène Choussat, confirma rotundament.
