El desig d'alguns per retornar als temps imperials es fa palès amb l'aparició de grups com el Tea party. Per casa nostra, el Rebentat party, una perspicaç definició de Ferran Aguiló, en seria un exemple més proper.
El famós retrat de Felip II, pintat per Tiziano, té una peculiaritat, que no és altra que la posició dels seus peus, col·locats un més endavant que l'altre. Aquesta posició ha volgut ésser interpretada en el sentit que el príncep renaixentista tenia un peu dintre de la modernitat i l'altre en l'Edat Mitja.

Encara regnant el seu pare, Carles Primer, dia nou d'octubre de l'any mil cinc-cents quaranta-set neix Miguel de Cervantes, i aquell mateix dia, fortuïtament, sortia publicat per primer cop l'índex de llibres que no es podien llegir. També per aquells dies va veure la llum el decret que exigia puresa de sang per accedir als oficis de més categoria i responsabilitat, tant a l'àmbit estatal com a l'eclesiàstic. D'aquesta manera, els moros, jueus, conversos, heretges, condemnats per la Inquisició, i tots els que feien nosa, tenien el pas barrat als oficis més dignes.

El tema de la sang neta va tenir molta transcendència per als metges que, en aquella època, eren majoritàriament jueus i cristians conversos. Per descomptat, més d'un fou client de la Inquisició, però d'altres optaren per col·laborar-hi, en la tasca de destriar les situacions mèdiques de les normals. A poc a poc, una part de la medicina es va convertir en una ciència disciplinària al servei del poder eclesiàstic, duent a terme la tasca d'ordenar corporalment i moralment les conductes socials del segle XVI. La Inquisició esdevé medicalitzada i per justificar-se utilitza arguments trets de l'antiguitat. Plató, dient que la mala conducta moral és una conseqüència de la mala complexió corporal; Galé, dient que la virtut moral és inseparable del bon estat del cos.

Per descomptat, l'Edat Mitjana havia cristianitzat aquestes filosofies, però és precisament en el segle XVI quan rebroten un altre cop, amb força, les idees de la condicionalitat fisiològica de la vida anímica. Un dels consellers de Felip II li recomana l'estudi dels caràcters i el tipus corporals dels homes per poder governar-les, controlar-les i dirigir-les. Estaríem, doncs, davant la medicina política, el tercer poder després de la religió i la política. Aquesta moral biològica, per descomptat, condueix al racisme, a la separació de famílies en nobles i innobles, bones i dolentes, sigui pel cognom, o per la seva sang, blava, i per tant noble, vermella, i per tant plebea. El llinatge esdevé fonamental.

Retornant a Felip II, el seu pare el va alliçonar molt bé sobre la necessitat de no tolerar heretgies, afavorint, amb tot i per tot, la Inquisició. Quan el pare va abdicar, al fill li faltà temps per fer vigent la Pragmàtica de 1559, on es prohibeix, als súbdits, estudiar fora dels dominis de l'Imperi. Tampoc, per la seva dèria de lluitar contre els luterans , mahometans i tot el que sortís de l'ortodòxia catòlica, no va tenir cap mirament per endeutar-se, fins al punt de veure's obligat a fer dues suspensions de pagaments, els anys 1557, i 1575. I encara en farà una altra, després de la desfeta de l'Armada a Trafalgar.

Era tan grossa la crisi econòmica i és tudava tant d'or i d'argent arribat de les Amèriques, que acabava a les butxaques dels prestamistes italians sense deixar cap benefici al país, que Quevedo escrigué Els Diners, per fer palès el malestar del poble envers aquesta qüestió.
Així i tot, el rei Prudent fou el més poderós rei de l'Imperi Espanyol, en un Segle d'Or de les Arts, que tenia una economia de bronze i una societat de fang.